El president d’Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, i Félix Bolaños, membre de la Comissió Executiva Federal i de la Comissió negociadora del PSOE, han segellat aquest dijous a Barcelona l’acord que inclou diverses mesures per desencallar una eventual investidura de Pedro Sánchez per a la presidència del govern espanyol.

Els republicans han arrencat avenços en diversos punts cabdals de la negociaciació: llei d'amnistia per a totes i tots els represaliats polítics, obrir una segona fase de negociació per a la resolució del conflicte polític, el traspàs integral de Rodalies, i concrecions econòmiques per disposar de més recursos i el treball per un finançament singular per Catalunya.

Llei d'amnistia

Tal com ja es va fer públic dimarts, un dels primers punts de l’acord és una llei d'amnistia: Esquerra Republicana desbloqueja la llei d’amnistia per a totes les persones represaliades polítiques amb causes penals, civils, comptables i administratives relacionades amb el procés d’emancipació nacional des del gener del 2013.

En concret el document que aquesta tarda han segellat el president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, i el ministre Félix Bolaños, fixa "culminar la desjudicialització" a través d'aquesta llei.

Resolució del conflicte polític
La llei d’amnistia -tal com explicita el text acordat- és també la primera passa per afrontar la resolució del conflicte en unes condicions òptimes i equilibrades. D’aquesta manera, els republicans aconsegueixen iniciar una segona fase de la negociació, que dona continuïtat a la l’estratègia iniciada pels republicans els darrers anys, i que ha d’abordar totes les propostes polítiques a un ritme constant i satisfactori per a totes les parts.

L’acord contempla, doncs, que les delegacions de la Mesa de negociació puguin estar formades per membres dels respectius governs. A part de l’obertura d’aquesta segona fase entre les parts, i de forma paral·lela i complementària, el text recull la creació d’un comitè de seguiment de la negociació format pels partits, sota verificació d’una figura externa. A més, el text reconeix el xoc de legitimitats que figura en el fonament del conflicte polític històric i s’estableix que els acords sobre el marc polític de Catalunya siguin refrendats per part de la ciutadania de Catalunya.

Concretament, l’acord fixa els factors que identifiquen la naturalesa del conflicte polític:

• el debat sobre el reconeixement nacional de Catalunya i la forma de vehicular-lo a través de la política, de l'ordenament jurídic i de les institucions, respectant tant el principis de legalitat com el principi democràtic
• la necessitat que els acords assolits com a resultat polític del diàleg siguin refrendats per la ciutadania, fet que permetrà tancar una qüestió pendent, contribuir a complir una demanda àmplia, sòlida i transversal mantinguda al llarg del temps i afavorir un consens sobre el futur de Catalunya
• Els recursos dels que ha de disposar Catalunya per assegurar els drets, la cohesió social i la prosperitat de tots els seus habitants

Traspàs integral de Rodalies, condonació del deute i inversions
De fet, i d'acord amb aquest darrer punt, l'acord també vol donar resposta a una reclamació històrica de Catalunya: el traspàs integral del servei de Rodalies. Això implica els recursos econòmics necessaris, les inversions, els trens i les infraestructures ferroviàries. Per gestionar el servei es crearà una empresa pública amb majoria i presidència de la Generalitat de Catalunya.

A banda del traspàs integral de Rodalies, l’acord també inclou la condonació de 15.000 milions d'euros del deute del FLA de la Generalitat que, alhora, suposa un estalvi al voltant de 1.300 milions d'euros que s'haurien hagut de pagar en interessos, un fet que repercuteix en la correcció del dèficit fiscal crònic.

A tot això també s'hi sumaran recursos directes. Així doncs s’habilita un fons permanent de 150 M€ anuals per executar projectes a Catalunya en l’àmbit de la recerca científica i tècnica. I s’hi afegeixen, a més, 2M€ per millorar el finançament dels ajuts i les beques a l’estudi. En l’àmbit de la seguretat, s’acorden 1.654 milions d’euros anuals fins l’any 2030 destinats a incrementar el nombre d’efectius del cos de Mossos d’Esquadra i contribuir al finançament de les seves despeses.

Després d’anys de congelació, es desencalla la negociació per al finançament del traspàs i la creació de nous òrgans judicials a Catalunya, amb l’increment de la transferència del 27% respecte a la dotació anterior.

Tot plegat recau directament en les àrees que gestiona de forma exclusiva la Generalitat. En aquest sentit, el document acordat també parla d'obrir un espai de treball entre els dos governs per buscar, de forma singular, "com aconseguir un finançament adequat que garanteixi la suficiència financera dels serveis públics a Catalunya".

Finalment i per corregir el greuge històric en inversions de l'Estat a Catalunya, es fixa un sistema d'economana de gestió de manera que serà la Generalitat la que executarà directament bona part de l'obra pública.

L'acord se sotmetrà aquest divendres a consulta de la militància.