Esquerra denúncia públicament la injustícia flagrant comesa en contra de l’escriptora i diputada kurda Leyla Zana, condemnada a deu anys de presó per un Tribunal de Diyarbakir a Turquia. Zana és un símbol d’heroïcitat de molts kurds, per les seves crítiques al tracte que la comunitat kurda rep de Turquia.

L’estat turc acusa sistemàticament els activistes polítics kurds i els defensors dels drets humans de difondre propaganda del Partit dels Treballadors del Kurdistan, per condemnar-los en delictes de lluita armada. Lluny d’aquestes activitats, Leyla Zana ha estat candidata al Premi Nobel de la Pau i va guanyar el premi Sàkharov.

El 1994 va ser la primera dona diputada kurda i va provocar un escàndol al parlament de Turquia el mateix dia que jurava el càrrec. Tot plegat per pronunciar una frase en kurd, que era idioma il·legal, prometent que treballaria per l’agermanament dels pobles turc i kurd. La immunitat que gaudia com a parlamentària li fou retirada.

El desembre del mateix any fou arrestada al costat de tres parlamentaris més. Els quatre foren acusats de traïció i complicitat amb el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK). La traïció no va ser provada per la cort de justícia i Zana refusà la seva pertinença al PKK, però els testimonis obtinguts sota tortura no van impedir la seva condemna a 15 anys de presó.

Reconeguda com a presonera de consciència per part d'Amnistia Internacional, l'any 1995 fou guardonada amb el Premi Sàkharov per la Llibertat de Consciència, concedit pel Parlament Europeu, que demanà a Turquia el seu alliberament. Zana no va poder recollir el premi fins el 2004, després de complir 10 anys de presó.

L'any 2001 el Tribunal Europeu dels Drets Humans, demanà al govern turc la revisió del seu sumari, causa que no fou revisada fins el 2004. Aquell mateix any els quatre activistes kurds aconseguiren la seva llibertat.

El 2008 va ser condemnada a 10 anys de presó. També acumula tres condemnes més i la pèrdua dels drets polítics per pertànyer a partits kurds que l’estat turc il·legalitza un cop han concorregut a les eleccions. També ha estat condemnada per expressar-se a la Universitat de Londres.

El 2011 va ser novament escollida diputada a les eleccions generals. La seva història va aparèixer al documental “La espalda del mundo” (2001) de Javier Corcuera, premiat al Festival de Sant Sebastià.

Des del grup parlamentari europeu de l’Aliança Lliure Europea (ALE), al que pertany Esquerra, s’ha endegat una iniciativa al Parlament europeu i volem aconseguir que la Unió Europea i el Consell condemnin la sentència i despleguin tots els mitjans necessaris perquè el Govern de Turquia restableixi els drets civils i polítics a Leyla Zana. L’eurodiputada de l’ALE Ana Miranda (BNG), successora d’Oriol Junqueras a l’escó, també ha fet arribar una carta de protesta a l’ambaixador de Turquia a Brusel·les demanant l’anul·lació del veredicte.

Al Parlament de Catalunya, Esquerra dóna suport a una proposta de resolució presentada pel Grup de Treball del Kurdistan “expressant el suport als càrrecs públics del Kurdistan turc empresonats per treballar en l’exercici legítim de les seves funcions com a representants electes”. Més de 4.000 persones han estat detingudes des de setembre a Turquia per raons polítiques.