La secretària d’infància, adolescència i joventut recorda la seva trajectòria, explica com està gestionant la situació dels menors migrants sols i el repensament del sistema de protecció a la infància i es mostra tal com és: propera, valenta, crítica i defensora del feminisme, el republicanisme i la llibertat

Georgina Oliva és sociòloga i ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat a les JERC i a Esquerra Republicana. Va ser diputada al Congrés i està especialitzada en l’àmbit de les polítiques socials, sobretot les dirigides a dones i infants. Va acceptar el repte de ser la màxima responsable de la direcció general d’atenció a la infància i l’adolescència (DGAIA) i, ara, dirigeix la secretaria d’infància, adolescència i joventut. Davant l’emergència dels menors migrants sense referents familiars, s’ha assegurat que cap nen dormi al carrer, ha creat els centres per atendre l’emergència amb més de 3.000 menors arribats a Catalunya i ha obert 130 centres especialitzats d’atenció a aquest col·lectiu. Per abordar aquesta situació, ha apostat decisivament per l'Estratègia catalana per l'acollida i la inclusió dels menors emigrats sols. És una dona crítica i perfeccionista; sempre revisa la seva feina i comprova que sigui ètica. Els valors que més la defineixen són el feminisme, el republicanisme i la llibertat.

Trajectòria

Mentre estudiava Sociologia a la Universitat de Barcelona, Georgina Oliva va començar a militar a les JERC, on va ser secretària de formació i d’organització. Més endavant, ja a Esquerra Republicana, va ser secretària nacional de la dona i de formació. El 2006 va ser escollida diputada al Congrés, on va ser ponent de la Llei d’Adopcions Internacionals (54/2007) i la Llei Orgànica d’Igualtat entre homes i dones (3/2007).

Després de les eleccions al Congrés de 2008 va tornar a Barcelona i va començar a treballar al Consorci de Serveis Socials de la ciutat. “Allà tocava les tres branques principals que sempre he tractat: protecció de la infància, polítiques enfocades a la violència masclista i temes de planificació”, recorda. Una de les especialitzacions que va decidir fer va ser en l’ètica en els serveis socials. “Per a mi, una acció pública no és ètica si no té qualitat, si no està centrada en la persona i si no busca el bé comú”. “Sóc una persona molt crítica i perfeccionista. Reviso tot el que faig i el que fa el meu equip. Així entenc l’acció pública”, assegura.

Sóc una persona molt crítica i perfeccionista. Reviso tot el que faig i el que fa el meu equip. Així entenc l’acció pública

Georgina Oliva Secretària d'infància, adolescència i joventut

A finals del seu pas pel Consorci de Serveis Socials, la consellera Dolors Bassa va fer-li un encàrrec molt específic: liderar un procés de reflexió per transformar el sistema de protecció a la infància, començant per la ciutat de Barcelona. L’estiu del 2017, van proposar-li dirigir la DGAIA. “Vaig al·lucinar, era una proposta ratificada per la secretària general, la Marta Rovira. Vaig entomar-ho. No em fan por els reptes”, diu convençuda. Va arribar, però, “la tardor calenta” amb el 155. “Mentre l’arribada de MENA no parava de créixer, no teníem govern i patíem el xoc emocional de tenir els nostres líders empresonats, el govern central obstaculitzava la gestió administrativa i perjudicava l’atenció a aquests nois”, rememora amb indignació.

La tardor de 2018, amb el nou govern, el conseller Chakir El Homrani va crear la secretaria d’infància, adolescència i joventut per tal de visualitzar i materialitzar la priorització del Govern de les polítiques d’infància i va confiar a Georgina Oliva el repte de liderar-la. Alguns dels objectius d’aquesta secretaria són revisar el sistema de protecció per potenciar els acolliments familiars i posar èmfasi en els abusos sexuals; reforçar les polítiques laborals, de formació i d’habitatge que permetin garantir l’emancipació dels joves; i escoltar els joves i ser atrevits a l’hora d’innovar en els mecanismes de participació.

Els menors migrants sense referents familiars

El fenomen dels menors migrants sols es remunta al 2006. La novetat és l’enorme volum d’arribades, sempre a l’alça i en un temps sostingut, que ha tingut un gran impacte en el sistema de protecció. En aquests moments, hi ha 3.200 menors migrants sols al sistema de protecció de Catalunya. “Hem atès l’emergència amb una gran capacitat de resposta: no hem deixat cap nen al carrer i no se’ns han caigut els anells per innovar, ser flexibles. Hem creat els centres d’emergència, que abans no existien, on hi ha un equip d’educadors, psicòlegs, treballadors socials i infermers”, diu Oliva.

Una dada molt rellevant és que, en un any, han creat 130 centres especialitzats d’atenció als menors, mentre que abans, en una legislatura, se’n creaven 2. Tot i així, el col·lapse ha provocat que molts nens hagin passat més hores del compte en comissaries dels Mossos. Davant d’això, “no m’ha tremolat el pols a l’hora d’atendre desenes i desenes de nens a la mateixa DGAIA”, explica. “Ha estat una priorització dels drets humans: millor 50 nens dormint a la DGAIA, que dormint al carrer”.

Hem atès l'emergència amb una gran capacitat de resposta: no hem deixat cap nen al carrer

Georgina Oliva Secretària d'infància, adolescència i joventut

I com afronten el 2019? “Ara que ja tenim experiència i tenim govern i sabem que l’any que ve el fenomen dels menors anirà a pitjor, hem passat per un procés de seure i reflexionar que s’ha concretat en una taula institucional per abordar el tema. En aquesta taula s'ha fet una anàlisi de forma compartida amb entitats del Tercer Sector, entitats observadores dels drets dels infants, els departaments de la Generalitat implicats, col·legis professionals, sindicats... Tots els agents socials amb una responsabilitat en la inserció social i ciutadana d’aquests nens. Ho hem anomenat Estratègia catalana per a l'acollida i la inclusió dels menors migrats sols. “És una estratègia de país perquè és una qüestió de país”, diu Oliva. I afegeix: “també és responsabilitat nostra, de tots els ciutadans, no canviar de vorera quan veiem un grup de joves amb gorres i xancletes. Apel·lo a la responsabilitat de tots plegats”.

Un altre punt clau en relació als MENA és el que ella anomena “cooperació a l’origen”. “Volem contribuir a la generació d’oportunitats formatives i laborals al lloc d’origen perquè aquests nois no es vegin forçats a emigrar”. Oliva explica que no fugen de situacions catastròfiques, de guerres, ni tan sols de situacions de desestructuració familiar: en el 90% dels casos, el motiu és que volen guanyar-se millor la vida. Afegeix que “cal explicar-los la complexitat i el trauma que suposa emigrar. Tenen uns somnis i unes expectatives que no són reals”.

Per últim, hi ha controvèrsia en relació a les proves d’identificació d’edat. Oliva no hi està en contra, però recorda que mentre no es demostri que el jove en qüestió és major d’edat, la Comissió Europea i la Convenció Internacional dels Drets dels Infants estableixen que cal pressuposar la seva minoria d’edat. També fa dues crítiques a aquestes proves: per una banda, “el que no puc acceptar és que la identificació duri 6 i 7 mesos, cal agilitzar el procés”; per l’altra, “cal revisar la validesa d’aquestes proves: no podem partir d’unes proves mèdiques que estan basades en una població blanca de fa dècades”. “També cal tenir en compte l’estat emocional dels joves, fer una avaluació integral i, sobretot, escoltar: ara, la fiscalia determina minories i majories d’edat sense ni tan sols entrevistar-los”, critica.

El paper del govern espanyol

En tot aquest assumpte, segons Oliva, "el govern espanyol ha demostrat una absoluta deixadesa de les seves responsabilitats”. “No està entomant el tema dels MENA en les relacions diplomàtiques, no fa un correcte control de les fronteres, ni tan sols del fluxe migratori dins de la Península, no fa una correcta atenció a les costes i no està recolzant les parts del territori en què estem acollint més gent. A sobre, hi ha una manca absoluta de transparència i d’informació”, diu amb indignació. “També faig una crítica al paper de la fiscalia en aquest sentit: no fa un seguiment del compliment del protocol i no fa un correcte procediment pel que fa a la determinació de les minories i majories d’edat”.

El govern espanyol ha demostrat una absoluta deixadesa de les seves responsabilitats

Georgina Oliva Secretària d'infància, adolescència i joventut

Oliva exigeix al govern espanyol que “posi per davant els drets i les necessitats d’aquests nois abans que les dificultats burocràtiques i legislatives”. “Han arribat a Catalunya per quedar-se i volem que siguin ciutadans amb permís de residència i de treball el més aviat possible; si no, els condemnem a una extrema vulnerabilitat un cop surtin del sistema de protecció”. “La vulnerabilitat és una de les malalties d’aquesta societat”, sentencia.

Feminisme, republicanisme i llibertat

Georgina Oliva és feminista. Creu que la perspectiva de gènere és una assignatura pendent en tots els àmbits i es compromet a introduir-la en l’atenció als menors. Afegeix que “la introducció de la perspectiva de gènere no és només col·locar les dones allà. És molt més: és una sèrie de valors que hem de defensar tots plegats, entre ells el de la conciliació”.

Entre els valors que defensa també hi ha el republicanisme, que “inclou la defensa del bé comú, les polítiques públiques, una societat més justa i cohesionada”. “També és molt important per a mi la llibertat, en tots i cadascun dels elements”, assegura. “No és lliure una dona quan no pot tornar a casa sola de nit; no és lliure un jove que no troba feina ni habitatge, ni pot practicar l’esport o la cultura que voldria; i tampoc és lliure l’avi que és tancat en una residència on no pot ni opinar sobre el menú que li toca”. “Els poders públics hem de garantir que tothom tingui les mateixes condicions perquè cadascú pugui desenvolupar el seu projecte de vida”, conclou.