Aragonès: “El proper pas ha de ser que Catalunya acabi amb el dèficit fiscal amb un finançament singular"

El pressupost més alt de la història de Catalunya: 43.700 milions d’euros. Aquesta és la xifra que ha presentat aquest dimecres el president de la Generalitat, Pere Aragonès; i que la consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas, ha desgranat en un acte al Parlament de Catalunya. Suposen 2.400 milions més que l’any passat. Un “pressupost de país” que segons ha assegurat Aragonès respon a les principals preocupacions i necessitats de la ciutadania: “La lluita contra la sequera, la necessitat de millorar l’educació i la defensa de la sanitat, la creació de llocs de treball i l’impuls de la llengua catalana”.

“Aquests comptes permeten afrontar els reptes que tenim per davant i continuar avançant enfortint els serveis públics i cap a una economia més industrial, més verda, més innovadora i socialment més justa”, ha defensat la consellera Mas després de la reunió del Consell Executiu que ha donat llum verda als comptes.

El Govern considera la lluita contra la sequera “un dels reptes més importants”. Segons ha detallat Mas, els pressupostos del 2024 dediquen més de 1.000 milions d’euros a fer-hi front: per mantenir i ampliar les infraestructures de regeneració i dessalinització, per millorar les xarxes d’abastament i subministrament, per ajudar al món local i al sector primari i per realitzar millores en el reg i en pous.

Els pressupostos aprovats avui pel Govern consoliden un augment sense precedents de la despesa social. I és que en cas d’aprovar-se definitivament els comptes, les partides de salut, educació, serveis socials i habitatge hauran augmentat més d’un 30% des de l’inici d’aquesta legislatura. “Mai abans un Govern havia destinat tants recursos a reforçar l’estat del benestar”, ha destacat Aragonès.

24.000 professionals més al sistema sanitari i 10.000 mestres més a les escoles i instituts del país demostren l’aposta decidida del Govern pels serveis públics. Com ho fa la gratuïtat de l’escolarització de l’Infantil 2, la reducció de ràtios i l’aposta per l’escola inclusiva, la reducció de les llistes d’espera per operacions als nivells més baixos des que hi ha registres, la creació de més places que mai per a gent gran i l’increment dels ajuts per les famílies per pagar les places de residència. A més, el creixement de les partides destinades a les polítiques d’habitatge s’ha traduït en l’impuls de 10.000 pisos de lloguer social i en ajuts per al lloguer dels joves.

“Hem posat el país al dia i hem deixat enrere de forma definitiva les retallades que tant van malmetre el nostre estat del benestar”, ha destacat Aragonès.

Mas: “L’economia catalana resisteix i avança”

“Mai abans un Govern havia destinat tants recursos a impulsar sectors estratègics com la indústria, la recerca i el coneixement”, ha incidit el president. Per primera vegada, el pressupost destinat a aquest àmbit supera els 1.000 milions d’euros, amb un increment del 63% des de l’inici de la legislatura. Uns recursos que expliquen que el país tingui la taxa d’atur més baixa dels darrers 15 anys i que l’economia catalana sigui més capaç de generar llocs de treball de qualitat: “En els darrers 10 anys les feines en activitats d’alt contingut tecnològic han crescut un 32%”, ha apuntat Mas.

I tot això, garantint la prosperitat econòmica amb rècord d’exportacions i inversió estrangera, i la reducció del deute públic català del 37% al 29% del PIB.

Tot plegat, ha explicat la consellera, en un context “complex i globalment advers” en el qual l’economia catalana “resisteix i avança molt millor del que haguéssim pogut imaginar temps enrere”. L’any 2023, de fet, l’economia catalana va créixer cinc vegades més que la mitjana de la zona euro.

Finançament singular per acabar amb el dèficit fiscal

L’aposta per la Cultura i la llengua catalana ha estat també un dels pilars de l’acció del govern republicà. El pressupost per a Cultura ha crescut un 89% des de l’inici de la legislatura i ha passat de representar l’1,1% del pressupost a l’1,7%. L’Executiu ha triplicat els ajuts a l’audiovisual en català, ha creat el 3Cat i ha tornat a impulsar l’audiovisual infantil, sent líders amb Sx3.

Aragonès ha assegurat que els comptes del 2024 son els millors que es poden fer amb els recursos actuals, però ha instat a “imaginar el salt endavant” que es podria fer si el país disposés de tots els recursos. Per això, ha defensat que “el proper pas ha de ser que Catalunya acabi amb el dèficit fiscal”, amb un “finançament singular que posi en mans de la ciutadania aquells recursos que avui se’n van a l’estat espanyol i que no tornen”. “La ciutadania de Catalunya mereix molt més”, ha sentenciat.

“Un ampli acord al Parlament”

Aragonès ha fet una crida als grups parlamentaris que van participar en l’aprovació dels pressupostos del 2022 i 2023 a què “facin confiança a un pressupost que millora substancialment els anteriors”. “Ningú que tingui voluntat real d’avançar s’hi pot oposar”, ha avisat. Per això, ha reclamat “un ampli acord al Parlament”. “Això voldrà dir que aquests recursos no es queden en un calaix sinó que estan al servei de la ciutadania”, ha conclòs.