La UAB homenatja “l’historiador del poble”

El dolor, l’emoció, el record i també l’esperança han protagonitzat l’homenatge que la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) li ha dedicat avui a Oriol Junqueras, dia del seu aniversari. L'auditori de la facultat de Filosofia i Lletres ha quedat petit per parlar de qui va ser alumne i professor del centre fins el 2009 i que actualment es troba empresonat al centre penitenciari d’Estremera

Oriol Junqueras és alumne, és professor, és historiador, és divulgador, és company, és investigador i és, fins i tot, jugador de futbol amb els seus estudiants. Els ponents de l’acte han dibuixat la figura polièdrica de qui han assenyalat com a “símbol” polític actual, un “homenot” a l’estil Pla i la figura determinant per tirar endavant l’1-O, “l’acte fundacional més important de la República catalana”. Han explicat anècdotes i curiositats per il·lustrar l’alumne, el professor i company que van tenir durant anys per la facultat.

La primera persona en intervenir ha estat l’actual presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, que ha recordat que va conèixer Junqueras quan tots dos començaven ciències econòmiques a la UB. Junqueras, però, va acabar passant a l’UAB on va fer història i els estudis posteriors de doctorat. Durant els anys d’estudiants, tots dos van coincidir a la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC), com molts d’altres presos polítics actuals, ha destacat la presidenta. "Ja dèiem llavors que la universitat era una peça clau per al procés d'alliberament nacional de Catalunya", ha explicat. “Ens vam proposar nodrir de quadres aquest país per preparar-lo per a la independència", ha destacat.

El seu empresonament per fets inventats és una perversió, perquè si hi ha una persona que defensa sempre el valor de la paraula i de la pau és l’Oriol
Elisenda Paluzie Presidenta de l'ANC

Paluzie també ha explicat que d’aquella etapa universitària li neix a Junqueras “l’obsessió pels grans consensos socials i polítics” que encara ara practica i ha denunciat que el seu empresonament és totalment injust. “El seu empresonament per fets inventats és una perversió, perquè si hi ha una persona que defensa sempre el valor de la paraula i de la pau és l’Oriol. L’objectiu que tenen és paralitzar-nos. L’Oriol és a la presó per haver organitzat un referèndum d’autodeterminació, que era l’objectiu que ens movia quan teníem 18 anys i estàvem a la universitat”, ha afirmat Paluzie. “És ell, sobretot ell, i el seu equip de vicepresidència, qui va fer possible l’1-O”, ha sentenciat.

“Un estudiant brillant, una memòria extraordinària”
L'historiador, professor i cap de Junqueras a la universitat, Antoni Simon, ha iniciat la seva intervenció destacant el “dolor” i la “tristesa” per les persones empresonades, però a la vegada ha apel·lat a l’“esperança” de constatar que, malgrat tot, “hi ha moltes persones que estan disposades veritablement a defensar la democràcia”. Simon ha recordat les paraules del pensament greco-romà per reforçar aquest idea esperançadora: "Aquells pobles que han tastat la llibertat mai la podran oblidar".

Simon, que va conèixer Junqueras com a alumne, becari seu i posteriorment com a professor, ha fet un exhaustiu i emotiu repàs a la seva trajectòria a partir de quatre grans idees. “L’Oriol va ser un estudiant brillant. Té una extraordinària memòria, però també una gran capacitat de síntesi i organització de tots els seus coneixements”, ha explicat com a primera gran idea. Ha recordat que va tancar la seva etapa com a estudiant amb un expedient “farcit d’excel·lents i matrícules” que li van generar una mitjana de 3,1. És a dir, a mig camí entre l’excel·lent (3) i la matrícula (4).

“També vull destacar la seva capacitat d’esforç i voluntat per formar-se. L’Oriol no es quedava en els requisits que es demanaven, sempre anava molt més enllà”, ha explicat Simon com a segona idea. Junqueras també va estudiar moltíssim, més del que se li demanava, però també va investigar, va fer estades a la universitat de Cuba i als arxius secrets del Vaticà, on hi anava sovint. “Hi va tenir molt bon accés perquè el va recomanar el Pare Miquel Batllori a qui li havia agradat molt un llibre seu dels catalans a Cuba”, ha destacat el seu professor.

Simon ha enumerat les diverses temàtiques sobre les quals va treballar i fer llibres Junqueras com Cuba, la Model, el Canal d’Urgell, la Batalla de l’Ebre o el pensament econòmic de l’alta edat moderna per posar de manifest la seva “gran curiositat intel·lectual”, que per ell, en alguns casos, ha estat “excessiva” per l’immens abast. La tercera gran idea de la seva trajectòria.

I, finalment, ha anomenat a Junqueras com “l’historiador del poble”, tal com el van batejar en una conferència en què Simon va assistir com a oient. “L’Oriol estima a l’altre gent i, sobretot, es fa estimar”, ha volgut destacar com a quarta idea al perfil que ha construït en pocs minuts del seu amic i company. “Quan em va dir que entrava en política no m’hi vaig oposar, perquè sabia que la política guanyava una persona honesta, rigorosa i completament compromesa, com ha quedat demostrat, amb els valors de la democràcia”, ha conclòs.

“No està fet pel menjar sofisticat”
Amb Enric Calpena es van conèixer fa molts anys, quan el periodista es va interessar per un documental sobre 1714 que no es va acabar fent, però d’entre aquell grup destacava un jove que “era l’únic que deia coses sensates”. El va fitxar com a assessor històric en els seus programes i conjuntament van posar en marxa el programa de divulgació històrica En guàrdia a Catalunya Ràdio. “Té una capacitat tan gran per explicar una cosa tan difícil com la història i adaptar-ho al que la gent vol sentir”, ha explicat. “Té unes virtuts extraordinàries per la història i la divulgació de la història. És capaç d’explicar d’una manera molt senzilla coses difícils, però sense perdre rigor”, ha sentenciat.

Calpena, que ha enfatitzat la inqüestionable capacitat de treball de Junqueras, ha recordat que “es prenia massa seriosament a si mateix” i malgrat intentar-ho no ha estat capaç de portar-lo cap a la mala vida, en referència als entreteniments més enllà de la feina. “Déu l’ha cridat per moltes coses, menys pel menjar sofisticat”, ha ironitzat quan ha explicat que el va portar a diversos restaurants d’aquest estil.

Jugador de futbol
“Quan puguis digues que he estat un bon alumne, professor i que sóc una bona persona. Això és el que l'Oriol em demana per carta que expliqui i això és el que és”, així de contundent ha començat la seva intervenció l’historiador Josep Maria Solé i Sabaté. Ha destacat la gran capacitat de Junqueras d’explicar la història i generar una gran proximitat entre la gent i els fets: “Arribar a la gent, això és el que ha de ser un professor i l’Oriol ho feia”.

També ha explicat la seva proximitat amb els alumnes. “És molt bon company dels seus alumnes. Anava a jugar a futbol amb ells, cosa que no feien gaires professors. No era massa bo, per cert”, ha comentat entre riures dels assistents. Solé i Sabaté ha fet una defensa de la universitat com espai de llibertat i crítica i denunciat la passivitat dels dirigents actuals dels centres universitaris. “La universitat, que és un espai de llibertat s’està movent per demostrar que no tenim la insensibilitat que han demostrat els òrgans dirigents”, ha etzibat. "No estàs sol, perquè la gent t'estima i la UAB i la universitat lliure en general t'estima i t'enyora", ha conclòs.

L’homenatge ha finalitzat amb un auditori dempeus, una ovació al seu pare, Artur Junqueras, i un crit unànime: “Llibertat presos polítics”. “La democràcia i Catalunya triomfaran i guanyarem”, ha cridat Enric Pujol, que ha presentat l’acte.

Etiquetes