Els diputats d’Esquerra Republicana Roger Torrent i Alba Vergés destaquen que la gran majoria de les lleis suspeses no tenen res a veure amb el procés i reivindiquen la república com a solució: “Per això fem la República, perquè totes aquestes lleis siguin possibles”

Més de quaranta lleis catalanes han estat recorregudes al Tribunal Constitucional des de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia del 2006. La gran majoria ja estan total o parcialment anul·lades, i la resta estan suspeses cautelarment. Més de la meitat de recursos que l’executiu del PP ha dirigit contra el Parlament han afectat polítiques socials i la recaptació d’impostos de la Generalitat. El bloqueig polític de la majoria conservadora del Congrés sobre el Parlament impedeix a Catalunya aprovar polítiques socials més avançades. “A Catalunya hi ha unes majories que volen fer avançar el país, que aconsegueixen grans consensos, però aquests projectes queden aturats a l’Estat espanyol”, remarca la secretària general d'Esquerra Republicana, Marta Rovira. Una majoria política al Congrés, minoritària al Parlament –el PP només té el 8% dels vots– frena les decisions de la cambra catalana. La gran majoria de lleis tombades pel TC s'han inspirat en lleis que són vigents en d'altres països del centre i del nord d'Europa. Una prova més que l'Estat vol evitar el canvi i la modernització per mantenir els privilegis.

La majoria conservadora del Congrés, minoritària a Catalunya, bloqueja els avenços socials que aprova el Parlament
Marta Rovira Secretària general d'Esquerra Republicana

Emergència habitacional i pobresa energètica
Un dels casos més greus és la llei social suspesa pel Constitucional “de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica”. Fruit d’una ILP impulsada per entitats socials, va ser aprovada el 29 de juliol del 2015 per unanimitat, en una jornada que tothom va considerar històrica.

La llei prohibia l’execució de cap desnonament sense oferir abans un lloguer social, recollia la possibilitat de sancionar els grans tenidors d’habitatge i establia la necessitat de garantir els subministraments bàsics i d’aplicar les ajudes necessàries per evitar talls de subministrament, entre molts altres punts. El maig del 2016 molts dels articles que incloïa van quedar suspesos automàticament per l’admissió a tràmit del recurs d’inconstitucionalitat presentat pel govern espanyol.

El diputat d’Esquerra Republicana al Parlament, Roger Torrent, va ser ponent d’aquesta llei i creu que el TC la va tombar amb “un criteri estrictament polític, no jurídic”. El diputat ha viscut aquest augment exponencial de recursos amb “molta frustració”, ja que una llei com la 24/2015 “afecta directament a moltes famílies a les quals el Parlament vol protegir”.

Aquesta no era la primera vegada que el Parlament legislava a favor d’aquestes famílies vulnerables. Dos anys abans, el desembre de 2013, es va aprovar el decret llei 6/2013 de modificació del codi de consum, parcialment anul·lat pel TC el març del 2016.

I tampoc era l’última. Uns mesos després de la suspensió de la 24/2015, el Parlament va aprovar la Llei de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió residencial. “És una emergència social, no ens podíem resignar”, explica Torrent. Aquesta llei, però, ja ha estat suspesa l’octubre d’enguany.

Altres lleis "imprescindibles"
“La sensació és que estem lligats a allò que ells ens permetin fer”, diu la també diputada d’Esquerra Republicana al Parlament, Alba Vergés. “Ara ja és tot molt automàtic: cosa que treu el Parlament de Catalunya, cosa que es miren amb lupa, fins i tot si no són lleis sobiranistes”.

Vergés destaca moltes altres lleis “imprescindibles” aprovades pel Parlament els darrers anys que han estat total o parcialment tombades pel TC, com la Llei de mesures fiscals, administratives i financeres del sector públic, que incloïa la prohibició del fràcking i de la construcció de grans superfícies comercials fora de les ciutats; el decret llei del 2012 i la Llei d’horaris comercials; la Llei de simplificació dels governs locals; o la Llei d’igualtat entre homes i dones. Aquesta última, per Torrent representa “el paroxisme de tot plegat”, ja que els articles anul·lats fan referència a qüestions com l’assetjament sexual, la presència d’homes i dones en la negociació col·lectiva o la perspectiva de gènere en la prevenció de riscos laborals.

“És que fins i tot han anul·lat la creació del municipi de Medinyà”, diu Vergés, per qui la “ingerència” de l’Estat és “brutal” i ja es va fer evident amb la sentència de l’Estatut, que “va ser com un gerro d’aigua freda sobre tota aquella gent que havia dit: ‘vinga, treballem l’encaix de Catalunya amb l’Estat espanyol’”.

Impostos
Pràcticament tots els impostos creats els últims anys han estat diana de recursos: l’euro per recepta, l’impost sobre els dipòsits bancaris, a les centrals nuclears, a les operadores d’Internet, als pisos buits... “ Aquests impostos intentaven redistribuir rendes i gravar activitats que generen externalitats negatives, i ens els han tombat tots”, diu Torrent. En el cas de l’impost sobre els dipòsits bancaris, els magistrats del TC van considerar que era gairebé idèntic a un impost aprovat posteriorment pel govern espanyol i, per tant, incorria en una “incompatibilitat”.

Segons Torrent, aquestes impugnacions no són només una qüestió envers Catalunya i les possibilitats de desenvolupar el seu autogovern, sinó que, a més, “hi ha un esperit de protecció dels poders fàctics del 78, que en el cas de l’impost sobre els dipòsits bancaris, és evident que és la banca”.

També preveia impostos la Llei del canvi climàtic, contra la qual el govern de Mariano Rajoy va presentar un recurs d’inconstitucionalitat fa només unes poques setmanes, juntament amb la Llei de comerç, serveis i fires i el Decret llei de mesures urgents per l’ordenació dels serveis de transport de viatgers en vehicles de fins a nou places.

“Per això fem la República, perquè totes aquestes lleis siguin possibles, per poder tenir la capacitat d’ajudar a la nostra gent. En el marc autonòmic no podem aplicar-les, per tant l’única alternativa que tenim és fer efectiva una República que ja hem proclamat”, explica Torrent.

Mentrestant, la Generalitat segueix recorrent actuacions de l’executiu central a institucions com el TC perquè és conscient que el Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg exigeix haver extingit tota la via judicial del propi Estat. Alhora, diverses sentències d’Estrasburg, com la que va posar fi a les clàusules hipotecàries abusives de l’Estat espanyol, permeten dipositar esperança en les institucions europees. “Malgrat s’han resolt a molt llarg termini, aquests casos ajuden a creure que s’acabarà fent justícia”, conclou Vergés.