Imatge de l'acte de presentació de les mobilitzacions de protesta al judici sota el lema 'L'autodeterminació no és delicte' / ACN
Imatge de l'acte de presentació de les mobilitzacions de protesta al judici sota el lema 'L'autodeterminació no és delicte' / ACN

Manifest unitari de les organitzacions polítiques, socials, sindicals i veïnals en motiu de l'inici del judici a la democràcia

Bon vespre a totes i a tots,

Avui finalment ha començat el judici. Un judici clau que marcarà un abans i un després. No sabem de quina manera. No sabem fins a quin punt.

Però tota la pluralitat d'actors polítics, socials, sindicals i veïnals que avui som aquí sobre l’escenari, tota la diversitat que us heu reunit avui en aquesta plaça, en som ben conscients.

Avui ha començat un judici clau, i tota la gent que estem avui aquí, en som conscients.

Tota la gent que avui ha decidit sortir al carrer des de primera hora.

Tota la gent treballadora que al migdia ha decidit sortir a concentrar-se a la porta del seu lloc de treball.

Tota la gent que avui ha decidit dur a terme accions de signes diversos.

I tota la gent que aquest vespre es concentra en diverses places del nostre país.

Tota aquesta gent, i molta d’altra també arreu del país i arreu de l’Estat, pensem que avui ha començat un judici clau que marcarà el nostre futur.

Avui més que mai és necessari defensar els drets civils, i els drets polítics.

Perquè estan amenaçats.

I quan aquests drets estan amenaçats, són els drets socials i laborals els que estan amenaçats.

Són els drets de les dones i de les treballadores.

Són els drets de totes i tots els que estan amenaçats i és la mateixa democràcia la que està en perill.

Quan es jutgen uns responsables polítics i uns líders de la societat civil per haver organitzat un referèndum, ens jutgen a totes

Avui, per primera vegada en mesos, totes i tots hem pogut veure de nou 9 persones que han estat privades de llibertat, empresonades, pel que creiem que ningú no hauria de ser mai jutjat: l’exercici de la democràcia, l’organització d’un referèndum.

En els propers dies se’ls jutjarà. A ells i elles. I també a algunes altres que afronten aquest judici en llibertat, però que també afronten penes gravíssimes per acusacions que en cap cas es corresponen al que ha passat en aquest país.

Per això ens trobem avui gent de diverses sensibilitats polítiques i ideològiques.

Tenim en comú una inquietud profunda en relació amb els judicis que avui han començat.

Perquè a la vista de les irregularitats que s’han donat en aquest procés judicial, no podem dir sinó que el tribunal no és independent ni és imparcial.

Avui ha començat un judici polític. Un judici que donarà lloc a d’altres judicis que queden emmarcats en una Causa General que els aparells judicials del Regne d’Espanya van començar a impulsar ara ja fa més d’un any contra els i les responsables governamentals, polítics i populars del Referèndum d’Autodeterminació de l’1 d’Octubre i contra representants d'entitats de la societat civil organitzada.

Perquè com a conseqüència d’aquesta causa general, 12 persones s’enfronten a un judici polític que ha començat avui.

I 9 d’elles l’afronten des de dins de la presó.

Són presoners i presoneres polítiques.

Però moltes altres en pateixen també les conseqüències: 8 persones són lluny, molt lluny de casa seva, en un exili no volgut.

Són exiliats i exiliades polítiques.

I una altra resta encara confinada al seu poble, sense poder-ne sortir ni tant sols per anar a veure la seva mare a l’hospital.

A tots i totes: us volem lliures i a casa!

Parlem de membres del Govern de Catalunya; diputades del nostre Parlament; presidents i portaveus d’algunes de les principals organitzacions de la societat civil del país; i també activistes de moviments socials i populars.

Però a part d’elles moltes altres persones estan sent investigades, han estat imputades i seran jutjades en tots aquests processos de la Causa General contra l’Autodeterminació.

Denunciem avui un procés judicial que ha tingut múltiples irregularitats, que genera un caos jurídic quan un mateix fet es processa alhora en diverses instàncies (l’Audiència Nacional, el Tribunal Suprem, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i els Jutjats d’Instrucció número 13 i 15 de Barcelona, entre d’altres), i que ha comportat no només vulneracions dels drets polítics i civils de les persones implicades, sinó que ha estès aquestes vulneracions a molts altres àmbits, incloent àmbits que toquen drets fonamentals en una democràcia com el dret a la representació política, o el dret a la dissidència.

Ni les acusacions, que arriben fins a la rebel·lió violenta, tenen res a veure amb els fets que es pretenen jutjar – com tothom sap, i com els sistemes judicials belga, alemany i britànic han confirmat reiteradament – ni el tribunal parteix de la mínima legitimitat necessària, amb el grau d’independència judicial mínim exigible, ni té cap mena de justificació que la majoria de les acusades portin més d’un any tancats i tancades a la presó a l’espera de judici, amb totes les afectacions als seus drets, als de les seves famílies i als del conjunt de la societat.

Quan es jutgen uns responsables polítics i governamentals i quan es jutgen uns líders de la societat civil per haver organitzat un referèndum no jutgen només aquests responsables i aquests líders.

Ens jutgen a totes.

I ens jutgen a totes, independentment de la nostra ideologia.

Independentment de si vam votar sí o no aquell 1 d’octubre.

Independentment de si vam votar o no aquell 1 d’octubre.

Per tot això ens hem ajuntat avui independentistes i no independentistes.

Gent de diferents sensibilitats polítiques i ideològiques.

Gent, en definitiva, que defensem sovint idees i propostes contradictòries, a vegades antagòniques, en relació a com hem d’afrontar les més diverses qüestions polítiques, econòmiques, socials i culturals.

Ho fem per prendre la paraula en defensa de la democràcia, i en defensa de drets fonamentals, civils i polítics. Però també en defensa de drets socials, que entenem que estan en perill.

Decidir no és un delicte, i ni un referèndum, ni l’autodeterminació, no es poden jutjar i encara menys condemnar

Perquè el fet que es vulgui jutjar, en unes condicions de greu vulneració de drets civils i polítics, als responsables polítics del referèndum de l’u d’octubre vol dir que el que es pretén jutjar és l’exercici de la democràcia.

I paradoxalment això es fa en nom d’una democràcia i d’un Estat de Dret!

I quan es vol jutjar la democràcia, quan es vol jutjar la possibilitat de debatre, de votar i de decidir – quan es jutgen representants del poble i representants de les organitzacions de la societat civil, així com activistes de base per defensar la possibilitat de debatre, votar i decidir, aleshores es jutja un poble sencer.

Prenem la paraula per denunciar que veiem el perill que unes institucions judicials polititzades vulguin dur a terme un càstig exemplar decidit d’avantmà.

Un càstig exemplar per tal que mai ningú no gosi de nou assajar vies polítiques i democràtiques que posin a debat qüestions que determinades elits, polítiques, econòmiques o judicials, puguin considerar fora de la llei.

Però la democràcia no pot estar mai fora de la llei.

La possibilitat de debatre i de decidir no poden estar mai fora de la llei.

Un referèndum no pot estar mai fora de la llei.

Les mobilitzacions ciutadanes i la llibertat d'expressió no poden estar mai fora de la llei.

Decidir no és un delicte, i ni un referèndum, ni l’autodeterminació, no es poden jutjar i encara menys condemnar.

Per això prenem la paraula avui contra la raó d’Estat. Per defensar drets civils i polítics, i perquè aquests són la clau per poder defensar altres drets. Perquè sense drets civils i polítics no hi ha democràcia, i igual com sense drets socials no hi pot haver una democràcia plena, sense drets civils i polítics, tampoc no hi pot haver democràcia.

Per això, tot un conjunt d’organitzacions polítiques, socials, sindicals i veïnals ens hem posat d’acord.

Perquè més enllà de les múltiples iniciatives que s’estan anunciant des de ja fa mesos i que apunten en aquesta mateixa direcció, calen propostes coordinades de mobilització popular i ciutadana en defensa d’aquests mateixos drets.

Quan tot això passa, cal ajuntar totes les forces disponibles.

Perquè quan els drets estan amenaçats, cal sortir al carrer. De forma massiva i sostinguda.

Pel final dels processos judicials polítics.

Per l’alliberament immediat dels presoners i les presoneres polítiques.

Pel lliure retorn de les exiliades polítiques.

Pels drets civils, polítics i socials.

Pel dret a l’autodeterminació.

Pel dret a decidir-ho tot.

Per això dijous passat vam anunciar tot un seguit d’iniciatives de mobilització popular que tot just avui han començat i que volem que es multipliquin durant les properes setmanes.

Començant pel proper dissabte, 16 de febrer, amb una gran manifestació a la Gran Via de Barcelona. Cridem de nou a mobilitzar-nos de forma massiva.

Ja s’estan organitzant autobusos arreu del territori.

Però cal que siguem molts més.

Cal que hi siguem per aquells i aquelles que no hi poden ser!

Davant d’un judici polític que intenta judicialitzar l’exercici de drets fonamentals com la llibertat de manifestació o el dret a l’autodeterminació, convoquem a tota la ciutadania del país a participar-hi.

Que aquest nou cicle històric de mobilitzacions arribi a tots els àmbits de la societat catalana!

A tots els centres de treball!

A tots els pobles i a tots els barris de les nostres ciutats!

És per això, que cridem a secundar les convocatòries per aturar el país que els diferents agents polítics, sindicals, socials i veïnals convocaran pel proper dijous 21 de febrer, incloent la Vaga General que, en defensa dels drets socials i laborals, han convocat alguns sindicats.

Com dèiem, quan els drets civils i polítics estan en perill, també ho estan, automàticament, els drets socials i laborals.

Per això us cridem a participar als comitès de vaga dels vostres barris i els vostres pobles, perquè el proper dijous 21 de febrer puguem aturar el país!

[VAGA, VAGA, VAGA GENERAL!]

Ningú no queda al marge d’aquesta Causa General. Es jutgen unes poques persones; però els efectes d’aquests judicis seran per tota la societat. Per això, fem un emplaçament a sortir als carrers

I el proper dissabte, 16 de març tornarem a mobilitzar-nos, aquesta vegada amb el Madrid solidari.

Les organitzacions polítiques, socials i veïnals catalanes organitzem, conjuntament amb un ampli ventall d’organitzacions polítiques, socials i veïnals d’arreu de l’Estat, una manifestació a Madrid.

Perquè aquí i allà, arreu, hi ha una majoria social que defensa que les reivindicacions democràtiques només es poden resoldre amb més democràcia, i no amb judicis i amb condemnes.

Volem insistir.

Aquestes iniciatives no pertanyen a cap partit polític, ni a cap associació política, social o sindical. A cap.

Tampoc s’enquadren dins de cap plantejament ideològic partidista que no sigui la defensa general dels drets civils, polítics i socials de totes i tots, independentment de les ideologies que cadascú defensem.

Aquesta és una iniciativa de mínim comú denominador, esperant que serveixi al carrer com a màxim comú multiplicador.

El que defensem parteix d’un consens fonamental, que creiem que agrupa les més àmplies majories socials al nostre país i, ens atrevim a apuntar, també a la resta de pobles de l’Estat.

Decidir no és un delicte.

Exercir drets fonamentals no és delicte.

I organitzar un referèndum no pot ser ni és un delicte. Ni tant sols no ho és en la seva pròpia legislació vigent – motiu pel qual s’empesquen una rebel·lió violenta que mai no ha existit.

Perquè organitzar un referèndum no és un delicte.

Perquè votar no és un delicte.

Perquè decidir no és un delicte.

Perquè mobilitzar-se no és delicte.

Ningú no queda al marge d’aquesta Causa General. Es jutgen unes poques persones; però els efectes d’aquests judicis seran per tota la societat.

Per això, fem un emplaçament a sortir als carrers.

Per això cridem a la mobilització.

A la Vaga General i a aturar-ho tot el proper 21 de febrer.

Pels drets civils, polítics i socials.

Per l’autodeterminació.

Pel dret a decidir-ho tot.