Els republicans no entendrien que l’executiu no respongués positivament a la petició de la jutgessa després de fer-ho públic en reiterades ocasions

La jutgessa d’instrucció número 20 de Barcelona fa oficial la petició al Consell de Ministres de desclassificar documents relacionats amb l’ús de Pegasus. Tal com ja va advertir, la magistrada ha ordenat remetre suplicatori a l’executiu en el marc de la causa del president del Consell Nacional i del grup d’Esquerra Republicana al Parlament, Josep Maria Jové, i la portaveu republicana al Parlament Europeu, Diana Riba.

La jutgessa considera “imprescindible” que l’executiu desclassifiqui tota aquella informació que permeti la “declaració testifical” de la directora del CNI, Esperanza Casteleiro. D’aquesta manera, la magistrada pretén evitar el que l’advocat dels republicans, Andreu Van den Eynde, li havia fet evident: la possibilitat que Casteleiro pogués escudar-se en el secret oficial per no fer una declaració efectiva, tal com va fer davant del Comitè Pegasus del Parlament Europeu.

Esquerra Republicana dona per fet que el govern espanyol atendrà la petició de la magistrada després d’admetre, en reiterades ocasions, que faria efectiva la desclassificació de documents si ho demanava un jutge.

El Ministre de la Presidència, Félix Bolaños, va verbalitzar aquesta mesura el 24 d’abril de 2022, després d’una trobada amb la Consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, al Palau de la Generalitat. Des de llavors, l’executiu ha insistit en aquesta possibilitat de manera repetida en declaracions i filtracions a la premsa.

Així ho va fer constar també l’executiu, per primera vegada per escrit, a la resposta que ha fet arribar a les Nacions Unides derivada de la comunicació impulsada per la secretària general del partit, Marta Rovira. Document on, a més, l’executiu admet per primer cop que la possibilitat que s’hagin produït espionatges sense autorització suposaria una “vulneració de drets fonamentals”.

Per tot això, els republicans es congratulen d’haver fet passes endavant en el reconeixement del Catalangate per part de l’Estat, però les consideren insuficients i es conjuren a seguir exercint pressió nacional i internacional, als tribunals i en la via no jurisdiccional, per aconseguir transparència, reparació de les víctimes i garanties de no repetició.