El portaveu d’Esquerrra al Congrés, Joan Ridao, ha centrat la seva intervenció en el Debat de Política General al Congrés en la crisi econòmica i les seves ramificacions socials i en la situació de Catalunya un any després de la sentència de l’Estatut. El portaveu ha defensat que ‘aquest és potser el debat més intranscendent en anys, no tant perquè, com s'ha assenyalat maliciosament, suposi el seu testament polític, sinó simplement perquè vostè està atrapat entre les exigències dels mercats i el disgust dels seus electors’. Ridao ha reblat a ZP dient que ‘fa temps que ha triat cremar-se en lloc d'apagar-se al crit de "o ajust o fallida!" I tot i que s’ha entestat en redimir-me davant del judici de la història amb l’ostentació de les retallades i els sacrificis, que per contra hipotequen el present i futur de generacions, subordina la política a l'economia, perpètua la crisi i l'estancament i debilita el nostre estat del benestar’.
‘Tot i que som més aviat escèptics dels seus desitjos de revertir la situació, el seu èxit com a governant és inversament proporcional al nombre de ciutadans que vostè ha estat capaç de defraudar’,ha afirmat el diputat independentista, que ha recordat que ‘hem vingut reclamant una sortida social a la crisi, no una sortida de mercat. Un model de creixement econòmic basat en la innovació, en l'educació, en les energies alternatives i en l'ocupació estable i de qualitat. En canvi, vostès ens han fustigat amb el suport al nucli dur de la UE i de la dreta europea. Una política cega i masoquista d'austeritat i ajust. Els resultats estan a la vista, les seves mesures no només s'han revelat injustes perquè només beneficien a una minoria privilegiada de banquers, rendistes i grans fortunes, sinó també ineficaços perquè seguim xipollejant en el pantà de l'estancament’.
Quant a l’Estatut, Ridao ha defensat que ‘la crisi sembla ocupar tot l'escenari, però no s'equivoquin, l'estrip de l’Estatut és molt profund, com va demostrar la indignació d'un milió i mig de persones que van sortir al carrer a dir que se sentien maltractades i trepitjades però no vençudes, perquè ni segles d'anul•lació política ni l'Espanya més negra del franquisme han pogut amb Catalunya’.
‘La diferència és que ara som menys reactius i més propositius. El fracàs de l'Estatut és catalitzador del procés creixent de sobiranització de Catalunya. Fins els més escèptics saben que els canvis germinen al cap i al cor de la gent, ho hem vist a Egipte o a Tunísia, i defensen el dret a decidir’, ha explicat Ridao, que ha criticat que ‘a més, ara s'ajunten sentiments com la cultura, la llengua i la identitat amb interessos, com el benestar’.
