El secretari general d'Esquerra, Joan Ridao, ha afirmat que és impossible retallar el doble el pressupost, 'perquè això seria no garantir ni els mínims en la prestació de serveis bàsics com la salut i l'educació', i ha assegurat que 'si l'objectiu de reducció del dèficit ja era difícilment assolible passant del 3,9% del PIB al 1,3%, que suposava estalviar només aquest any més de 5.000 ME, ara, ni que l'estat pagués els 3.000 milions que ens deu, encara menys podríem retallar el doble'. En aquest sentit ha afirmat que 'si algú té marge encara per aprimar-se és l'Estat, perquè la Generalitat té compromès de manera finalista el 80% de la seva despesa amb polítiques socials, i d'aquest 80%, el 70% és per pagar la nòmina dels metges i els mestres'.
Ridao ha recorda que la situació financera de la Generalitat 'és un còctel explosiu' provocat, segons ha dit, no només per la baixada d'ingressos fiscals a conseqüència de la crisi, sinó per la morositat de l'Estat —no paga els 1.350 milions del fons de competitivitat ni els 746 de la DA3 en matèria d'inversions—, però sobretot pel saldo fiscal negatiu del 10% del PIB, que són aproximadament 20.000 milions d'euros cada any, és a dir, 'ens espremen com una taronja, ens prenen el suc i a sobre ens exigeixen que no generem dèficit i que no ens endeutem'.
D'altra banda, Ridao ha considerat que 'l'estira i arronsa' entre l'Estat i la Generalitat és una 'conseqüència del preu que Zapatero està pagant davant de la UE per no ser rescatat, carregant els neulers a les comunitats autònomes'. En aquest sentit, ha recordat que l'Estat té 5 cops més dèficit i més endeutament que les comunitats autònomes i que, en números, el dèficit de l'Estat va ser un 9,5% pel 2,1% de les comunitats autònomes. 'L'Estat deu 541.000 milions d'euros, i les comunitats 105.000 milions. Això és el món al revés, i no només no és real sinó que és injust i dóna ales al PP i a tots els que pretenen recentralitzar el poder polític i econòmic a favor de l'estat', ha etzibat.
Finalment, el dirigent independentista s'ha referit a l'àmbit sanitari, i ha assegurat que 'el principal problema que ningú no aborda és el seu subfinançament'. En aquest context, ha recordat que des que es va traspassar, el 1981, fins ara, la Generalitat arrossega un dèficit de finançament de més de 1.000 milions a l'any i ha considerat que 'el primer objectiu ha de ser resoldre aquest problema tenint en compte la problemàtica dels desplaçats, el creixement de la població assistencial amb la immigració i l'esforç inversor que ha calgut fer aquests últims anys en infraestructures i personal'. En base a això, ha trobat necessari més enllà d'obrir un debat sobre el finançament, 'implementar altres mesures de manera urgent, com la racionalització de la despesa farmacèutica, la reducció de la burocràcia o la revisió dels concerts amb els centres privats i no pas, com pretén el govern, retallar diners de la sanitat pública, ni externalitzar ni privatitzar serveis, i encara menys convidant que es contracti una mútua privada'.
