El president republicà, Oriol Junqueras, ha comparegut en roda de premsa amb tots els partits i entitats independentistes després del descobriment del Catalangate

El moviment independentista ha sigut víctima del cas d’espionatge il·legal més massiu de la història. Així ho ha destapat el mitjà nordamericà ‘The New Yorker’ a través d’un informe de Citizen Lab, un laboratori canadenc que estudia els controls d'informació que afecten la seguretat d'Internet i que amenacen els drets humans.

La investigació constata que almenys 65 persones vinculades a l’independentisme han patit infeccions amb el programa espia conegut com a Pegasus. Fa prop de dos anys ja va transcendir l’ús d’aquest programari en el cas de l'aleshores president del Parlament i actual conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, i del president del grup municipal de Barcelona, Ernest Maragall. Aquesta vegada, s’han documentat atacs contra una setentena de persones entre els anys 2017 i 2021. La majoria de les víctimes són membres de les principals organitzacions civils i polítiques de Catalunya, però els atacs s’amplien també als seus entorns -familiars, amics, advocats, periodistes, etc. Això fa que el Catalangate sigui, de lluny, el cas verificat més extens del món d’espionatge ultilitzant Pegasus.

És el cas del president del partit, Oriol Junqueras, que no va poder patir cap infecció després del referèndum de l’1 d’Octubre degut al seu injust empresonament, que va durar gairebé quatre anys. Ara bé, sí que van patir infeccions gent del seu entorn: des de membres d’Esquerra Republicana fins a persones que l’havien visitat a la presó.

“L'ús d'aquest programari s’ha dirigit, a Catalunya i a d’altres llocs, contra periodistes, advocats, polítics o activistes pels drets humans i molta altra gent”, ha apuntat Junqueras en la roda de premsa conjunta que partits i entitats independentistes han fet avui al Parlament Europeu. “Aquest ús il·legal i sense control posa en perill els drets fonamentals de tota la ciutadania, i s’ha de combatre”, ha afegit, contundent, el president republicà.

L’Estat espanyol, culpable

Sovint no és possible identificar qui o des d’on s’ha fet l’atac. De totes maneres, Citizen Lab assegura en el seu informe que, “si bé no poden atribuir l’autoria dels atacs de forma certa, hi ha fortes evidències que suggereixen un nexe amb les autoritats espanyoles”. Pels republicans, la pregunta és retòrica: Qui, si no l’Estat espanyol, hauria estat interessat en obtenir informació del moviment independentista entre els anys 2017 i 2021?

A més, el que sí que és públic és que aquest programari només es ven a estaments governamentals, és a dir, a estats. El mateix reportatge del New Yorker recull el testimoni d’un antic treballador de l’empresa desenvolupadora de Pegasus, NSO Group, que afirma que “Espanya té un compte confirmat amb la companyia”.

En aquest sentit, Junqueras ha exigit que “si una part dels aparells repressius de l'estat espanyol utilitza aquesta eina, amb consentiment o no, té l'obligació d'explicar-ho”. De fet, el president republicà ha reblat que, encara que el govern espanyol “digui que no sap res”, “sí que té la responsabilitat de saber-ho”.

Junqueras també ha defensat que el descobriment del Catalangate reforça la necessitat de la taula de negociació del conflicte polític entre Catalunya i l’estat espanyol. “Davant dels ulls de la comunitat internacional, qui acumula més capital polític?” s’ha preguntat el president republicà després que es faci públic el cas d’espionatge, “Sens dubte, és l’independentisme català” ha respost. Així, Junqueras ha recordat que “fer asseure el govern espanyol a una taula de negociació” és “una eina útil”, “no per convèncer el govern espanyol, sinó per convèncer la comunitat internacional” ha apuntat. “Quan es negocia amb algú es negocia amb qui no estàs d'acord. La negociació és una bandera que nosaltres no volem cedir de cap manera a qui no se la mereix, i l'estat espanyol no se la mereix” ha clos Junqueras.

Esquerra Republicana, directament afectada

Malauradament, Esquerra Republicana té una llarga història de repressió. I, segons els republicans, aquest cas immens d’espionatge il·legal no és sinó una mostra més de la repressió que l’Estat espanyol exerceix sobre l’independentisme.

Per això, moltes de les persones afectades pel Catalan Gate formen part d’aquesta organització política: El president de la Generalitat, Pere Aragonès, espiat quan era vicepresident del govern; la secretària general, Marta Rovira, el conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, espiat quan era el president del Parlament; el president del grup parlamentari i del Consell Nacional, Josep Maria Jové; la diputada Meritxell Serret, espiada a l’exili i quan era delegada del govern davant la UE; l’eurodiputada Diana Riba, l’única diputada espiada sent europarlamentària. I altres companys com en Jordi Solé, l’Ernest Maragall, en Sergi Sabrià, l’Oriol Sagrera, el Xavier Vendrell o l’advocat Andreu Van den Eynde.

Davant dels ulls de la comunitat internacional, qui acumula més capital polític? Sens dubte, l’independentisme català

Oriol Junqueras

Emprenem accions a tots els nivells

Davant del que els republicans titllen d’atemptat a la democràcia, Esquerra Republicana, conjuntament amb la resta de formacions polítiques i entitats independentistes, emprendrà un seguit d’accions per denunciar el cas i exigir-ne responsabilitat a Espanya, europa i el món. Algunes són:

• Denunciar l’espionatge polític de l’Estat espanyol amb Pegasus al Parlament Europeu. De fet, avui mateix s’ha iniciat una comissió d’investigació sobre l’espionatge a la cambra europea, l'eurodiputada d’Esquerra republicana, Diana Riba, hi denunciarà el cas.
• Adreçar una carta a la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von Der Leyen; I al comissari de justícia de la CE, Didier Reynders, demanant “protecció I seguretat als eurodiputats espiats. També a la comissària de DDHH del Consell d’Europa, Dunja Mijatovic, i davant del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides.
• Presentar més querelles al Jutjat d'Instrucció 32 de Barcelona, ampliant la querella interposada prèviament en els dos primers casos que es van conèixer.
• Al Congrés i al Senat, juntament amb els altres grups, demanar explicacions i compareixences, entre d’altres.