El secretari de Joventut, Eugeni Villalbí, ha comparegut aquest migdia al Senat davant la Comissió Especial d’estudi per a l’elaboració d’un Libro Blanco para la Juventud en España 2020. Durant la seva intervenció, el secretari ha posat de manifest la innecessarietat de la iniciativa recordant que l’Estatut atorga a la Generalitat les competències exclusives en matèria de Joventut. En aquest sentit, Villalbí ha recordat que la divisió competencial que recullen les lleis és “claríssima, tot i que no sempre respectada per l’Administració General de l’Estat” i ha exigit “respecte al marc competencial i als principis d’autonomia política i no tutela”.
Villalbí ha recordat davant la Comissió que ja existeix un Llibre Blanc europeu de la Joventut. En aquest sentit, el secretari ha recordat que ja hi ha prou mecanismes de coordinació entre les diferents administracions i ha lamentat que aquesta iniciativa intenti una harmonització encoberta en l’àmbit de la Joventut. Villalbí, que també ha recordat l’intent frustrat de fer un Plan de Juventud estatal l’any 2005, ha demanat als legisladors de la Cambra Alta que “no destinin els seus esforços a fer documents que ja existeixen a nivell europeu i al nivell que competencialment els correspon, i que destinin aquests esforços a combatre els efectes de la crisi en les persones joves, ja que són aquestes les qui resulten més exposades a rebre els efectes de la crisi econòmica”.
El model nacional de polítiques de joventut a Catalunya
Durant la compareixença, el secretari de Joventut ha explicat quin és el model de polítiques de joventut que s’aplica a Catalunya des de fa més de 30 anys, un model que segueix les pautes recomanades per la Comissió Europea i la UNESCO i que ha esdevingut un referent internacional en aquest àmbit. Villalbí l’ha resumit en tres apartats principals:
- Un model nacional de polítiques per a joves que té en compte tot el territori i tots els agents implicats i que situa l’emancipació juvenil com a eix de referència. Aquest model implica tots el departaments del Govern i totes les administracions públiques; el treball i la col·laboració amb el món local i el teixit associatiu juvenil, i la participació de la gent jove i les entitats juvenils en el disseny i l’execució de les actuacions.
- El Pla Nacional de Joventut de Catalunya: un instrument de planificació de les polítiques de joventut a llarg terme consensuat amb el món local, l’associacionisme juvenil i els grups parlamentaris. El primer Pla es va aprovar l’any 2000 i s’està treballant en l’elaboració del segon, fins al 2020, que incorporarà indicadors d’avaluació del seu compliment.
- Llei de Polítiques de Joventut de Catalunya: aprovada recentment pel Govern i pendent d’aprovació pel Parlament, blinda jurídicament el Pla Nacional i les competències exclusives de joventut de Catalunya. Crea la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil, que es desplegarà amb 64 Oficines Joves a tot el territori fins al 2015. També dóna més recursos als professionals de joventut i defineix la franja d’edat, de 16 a 29 anys, de les persones que han de ser objecte de les polítiques per a joves.
