El portaveu adjunt del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana, Oriol Amorós, ha fet arribar el seu desacord al conseller Cleries i a diferents instàncies del Govern de la Generalitat envers la Instrucció 1/2012 del Departament de Benestar i Família que en l’obtenció dels informes d’arrelament de les persones immigrades pel que fa a l’acreditació del coneixement de la llengua catalana només exigeix 'haver iniciat una formació en la llengua o llengües oficials que desconegui' o bé 'haver fet alguna activitat per promoure la comunicació lingüística en aquella llengua'.
Amorós ha lamentat que ‘després del que va costar aconseguir la competència per poder intervenir en l’elaboració dels informes d’arrelament, després de l’ampli acord polític i social del Pacte Nacional, després del treball conjunt dels diputats a Madrid d’ERC, CiU i PSC , ara el requisit de conèixer el català pràcticament es redueix al no res i es dóna una imatge a les persones immigrades que el català es prescindible, que no és necessari , que no és útil’.
El diputat d’Esquerra Republicana ha explicat que ‘tal com queda redactada la Instrucció 1/2012 el coneixement del català s’acreditarà pel fet d’estar inscrit en un curs havent cursat un mínim de 20 h o bé, haver fet alguna activitat per promoure la comunicació lingüística en aquella llengua i això és com no dir res. Sembla que tant és si s’ha acabat o no la formació a la que s’està inscrit, si s’ha assolit cap competència en català o no. Què és una ‘activitat per promoure la comunicació’? quantes hores té? Quin nivell s’assoleix? Això és molt poc seriós i és molt ineficient econòmicament: pot generar un nombre elevat d’inscripcions de persones que després no finalitzen els cursos, generant un cost i malbaratament de recursos públics’.
Amb aquests canvis Oriol Amorós ha destacat que ‘el govern està incomplint de llei d’Acollida, una llei vigent i d’obligat compliment que afirma que s’han d’assolir les competències lingüístiques bàsiques i tal i com ha recordat el diputat d’ERC, la UE defineix competències lingüístiques bàsiques com les assolides en 135 h com a mínim, de curs de llengua, és a dir, el que el Consorci de Normalització Lingüística de Catalunya ofereix en els cursos bàsic 1, bàsic 2 i bàsic 3, tres mòduls de 45 h cadascun’.
Amorós ha lamentat que es transmeti des del Govern de CiU aquesta imatge de la llengua catalana a les persones immigrades, que amb l’acord del Pacte Nacional per a la Immigració i la Llei d’Acollida, havien assumit i havien reconegut la importància del català en el seu arrelament, com a eina que els proporciona igualtat d’oportunitats i autonomia personal. 'Totes les persones immigrades saben, com tots els països seriosos amb immigració posen en pràctica, que el coneixement de la llengua pròpia redunda en un benefici directe a la persona immigrada i al conjunt de la societat en termes de mobilitat social i igualtat d’oportunitats'.
Els canvis presentats per la Conselleria de Benestar i Família també liquiden la prelació del català respecte el castellà pel que fa al coneixement de les llengües oficials. Mentre a la Llei d’Acollida s’estableix que primer s’ha d’estudiar en català i que, quan es tinguessin competències lingüístiques bàsiques en la llengua pròpia de Catalunya, s’oferirien cursos de castellà, en la Instrucció 1/2012 del Departament de Benestar i Família desapareix qualsevol prelació pel català.
'Ens sembla positiu que les persones immigrades coneguin el català i el castellà, però posant el requisit de castellà al mateix nivell que el català, el Govern sembla desconèixer quina és la realitat lingüística al carrer i sembla que té recursos per a fomentar l’aprenentatge del castellà que, amb la realitat lingüística que tenim, haurien de dedicar-se a l’aprenentatge del català', ha insistit el diputat Amorós.
Amorós ha lamentat que ‘després del que va costar aconseguir la competència per poder intervenir en l’elaboració dels informes d’arrelament, després de l’ampli acord polític i social del Pacte Nacional, després del treball conjunt dels diputats a Madrid d’ERC, CiU i PSC , ara el requisit de conèixer el català pràcticament es redueix al no res i es dóna una imatge a les persones immigrades que el català es prescindible, que no és necessari , que no és útil’.
El diputat d’Esquerra Republicana ha explicat que ‘tal com queda redactada la Instrucció 1/2012 el coneixement del català s’acreditarà pel fet d’estar inscrit en un curs havent cursat un mínim de 20 h o bé, haver fet alguna activitat per promoure la comunicació lingüística en aquella llengua i això és com no dir res. Sembla que tant és si s’ha acabat o no la formació a la que s’està inscrit, si s’ha assolit cap competència en català o no. Què és una ‘activitat per promoure la comunicació’? quantes hores té? Quin nivell s’assoleix? Això és molt poc seriós i és molt ineficient econòmicament: pot generar un nombre elevat d’inscripcions de persones que després no finalitzen els cursos, generant un cost i malbaratament de recursos públics’.
Amb aquests canvis Oriol Amorós ha destacat que ‘el govern està incomplint de llei d’Acollida, una llei vigent i d’obligat compliment que afirma que s’han d’assolir les competències lingüístiques bàsiques i tal i com ha recordat el diputat d’ERC, la UE defineix competències lingüístiques bàsiques com les assolides en 135 h com a mínim, de curs de llengua, és a dir, el que el Consorci de Normalització Lingüística de Catalunya ofereix en els cursos bàsic 1, bàsic 2 i bàsic 3, tres mòduls de 45 h cadascun’.
Amorós ha lamentat que es transmeti des del Govern de CiU aquesta imatge de la llengua catalana a les persones immigrades, que amb l’acord del Pacte Nacional per a la Immigració i la Llei d’Acollida, havien assumit i havien reconegut la importància del català en el seu arrelament, com a eina que els proporciona igualtat d’oportunitats i autonomia personal. 'Totes les persones immigrades saben, com tots els països seriosos amb immigració posen en pràctica, que el coneixement de la llengua pròpia redunda en un benefici directe a la persona immigrada i al conjunt de la societat en termes de mobilitat social i igualtat d’oportunitats'.
Els canvis presentats per la Conselleria de Benestar i Família també liquiden la prelació del català respecte el castellà pel que fa al coneixement de les llengües oficials. Mentre a la Llei d’Acollida s’estableix que primer s’ha d’estudiar en català i que, quan es tinguessin competències lingüístiques bàsiques en la llengua pròpia de Catalunya, s’oferirien cursos de castellà, en la Instrucció 1/2012 del Departament de Benestar i Família desapareix qualsevol prelació pel català.
'Ens sembla positiu que les persones immigrades coneguin el català i el castellà, però posant el requisit de castellà al mateix nivell que el català, el Govern sembla desconèixer quina és la realitat lingüística al carrer i sembla que té recursos per a fomentar l’aprenentatge del castellà que, amb la realitat lingüística que tenim, haurien de dedicar-se a l’aprenentatge del català', ha insistit el diputat Amorós.
