Benach assegura que la recuperació de la memòria històrica es fa amb esperit de justícia, no de venjança

Ernest Benach ha assegurat aquest vespre que “l’esperit últim amb què Catalunya fa front al procés de recuperació de la memòria històrica és el de justícia, no el de venjança”. Benach ho ha dit durant la presentació del llibre de l’historiador Joan Corbalán que, precisament sota el títol Justícia, no venjança investiga els sumaris dels judicis sumaríssims militars dels republicans que van ser condemnats a pena de mort i afusellats al Camp de la Bota de Barcelona.

En el seu discurs Benach ha destacat la tasca de recuperació de la memòria democràtica que el país, amb les institucions al capdavant, ha fet els darrers anys “mai com una revenja sinó perquè no podíem ni podem , ni volem acceptar que el silenci pactat de la transició, un silenci llarg, dolorós, sostingut, servís per a justificar l’oblit i la injustícia i per amagar sota l’estora el què va ser”.

Per al president del Parlament, “era molt necessari trencar aquest silenci espès, per higiene democràtica però també per respecte als homes i dones que van ser víctimes de la repressió franquista primer, i d’aquesta indiferència institucional després”. Benach ha afegit que era necessari “per dignitat col·lectiva, de país, perquè quan el malson es va acabar, la deixadesa i els pactes de la transició van abandonar, un cop més, les víctimes i els seus familiars en la marginació i el mutisme”.

El líder independentista finalment ha destacat el fet que a Catalunya s’hagi aprovat la Llei del Memorial Democràtic abans que a Madrid i ha dit que “és molt significatiu del valor que té per als catalans el record d’aquesta etapa dura i fosca de la història”. Benach ha reclamat novament el retorn dels papers catalans pendents de Salamanca i el rescat dels sumaris i les sentències de mort “tal com fa aquest llibre” i per això, ha afegit “cal també obrir fosses comunes, identificar les persones assassinades i continuar demanant amb fermesa l’anul·lació del fals judici al president Companys i a tants d’altres que van morir” defensant les llibertats democràtiques del país.

De la seva banda el president de l’Associació pro memòria als immolats per la llibertat a Catalunya, Pere Fortuny, ha lamentat que la Ley de la Memoria Histórica que es debat al Senat “no anul·li els judicis per il·legals” i davant els defensors de la nova llei que la consideren que és un pas endavant per anul·lar les sentències, Fortuny, ha dit que “nosaltres no en tenim aquesta opinió, pensem que serà una llei de punt i final i que les víctimes seran tractades novament com a delinqüents”.

Fortuny que s’ha lamentat que “les víctimes republicanes hàgim estat ignorades i menyspreades i la nostra veu mai hagi estat escoltada” ha demanat que “aquest acte sigui per recordar i homenatjar també les mares que no van veure rehabilitada la memòria dels seus éssers estimats” i els assistents hi han respost amb un llarg aplaudiment.