Filòloga i experta en immigració, Driouech entoma el repte de la nova legislatura amb un objectiu clar: posar totes les eines necessàries per reconstruir socialment el país

El dia en què Najat Driouech va seure en un escó del Parlament per primera vegada va ser un dia històric. Era el 17 de gener de 2018, i el fotoperiodista Jordi Borràs va saber capturar la diputada de manera que, de fons, sortís el líder del PP, Xavier García Albiol. Ràpidament, la fotografia es va fer viral. Najat Driouech s’havia convertit en la primera diputada dona i musulmana del Parlament de Catalunya.

Gairebé tres anys després, amb l’experiència d’haver liderat lleis com la d’igualtat de tracte i no discriminació, haver presidit la comissió d’Infància i treballat temes relacionants amb gent gran i serveis socials, serà la número 4 a la llista electoral de Barcelona per a les eleccions del 14F. Tot un reconeixement a la tasca realitzada i un repte que Driouech afronta amb il·lusió, amb trajectòria i coneixements apresos a la darrera legislatura. “Quan em van proposar ser la número 4 a les llistes, em vaig posar plorar de l’emoció”, descriu el moment la diputada.

Amb la situació excepcional que vivim, i la crisi econòmica i social, són molts els reptes que la republicana planteja per la propera legislatura: “hem de posar totes les eines necessàries per reconstruir socialment el país, com per exemple, hem de valorar i decidir el model d’envelliment que volem per la nostra societat”. A més, després de liderar la llei d’igualtat de tracte i no discriminació, Driouech té el repte de fer el seguiment del desplegament de la llei aprovada i de la seva correcte aplicació.

Una legislatura amb vocació social
Durant els darrers 3 anys, la diputada ha portat a l'hemicicle del Parlament diferents temes d’immigració i d’integració social, així com la defensa dels drets dels infants i el rebuig de l’ascens de l’extrema dreta.

D’entre les iniciatives més importants, en el ple monogràfic sobre residències i gestió de la Covid-19, Driouech va defensar la proposta dels republicans per un model que “posi la gent gran al centre” de les decisions polítiques. En aquest sentit, el grup parlamentari va presentar una proposta de nou model residencial amb integració social i sanitària, aprovada pel Parlament.

En el darrer ple de la legislatura, la diputada va liderar i defensar la Llei d'igualtat de tracte i no-discriminació, a través d’un gran procés participatiu. Una tramitació aprovada pel Parlament amb l’objectiu de fer efectiu el dret a la igualtat per raó de religió o conviccions, capacitat, discapacitat, edat, origen racial o ètnic, sexe o orientació sexual o per altra condició social.

Recupera algunes de les intervencions de la diputada al Parlament:

• A C's: "El seu únic objectiu és intentar mantenir viu un conflicte inexistent. Jo soc aquí en part gràcies a l’escola catalana"
• "La independència no és per amagar-se, és per transformar-ho tot, també les oportunitats de la infància"
• "Vox no és una nova dreta populista, és la vella dreta franquista de sempre"
• "No vull que els meus fills pateixin ni la meitat de les discriminacions que he patit jo"

Els musulmans al Parlament
Al voltant d’un 7% de la població a Catalunya (uns 510.000 habitants) prové d’un país amb tradició musulmana. Amb tot, abans de Driouech només hi ha hagut dos diputats musulmans al Parlament, tots dos homes: Mohammed Chaib (diputat del PSC del 2003 al 2010) i Chakir El Homrani (diputat d’Esquerra Republicana i conseller de Treball, Afers Socials i Família en la darrera legislatura).

Va ser el fill gran de Driouech qui va fer notar a la seva mare aquesta falta de representació el 2017, abans de ser diputada. “No hi ha ningú com nosaltres”, li va dir. Això va fer pensar molt a Driouech. “Jo, que sempre he fet pedagogia social a favor de la màxima representativitat de la societat catalana en totes les esferes, vaig creure que havia de fer alguna cosa”, explica. “No podia ser que a l’esfera política no hi fóssim”. El partit republicà va proposar-li ser número 10 a la llista de Barcelona en les eleccions del 21D, una posició de sortida, i per a ella “això evidencia que Esquerra fa allò que predica i defensa molt clarament una societat multicultural”.

Les arrels
Driouech, que és propera i xerraire, rememora amb molta nitidesa els seus orígens. Quan era petita, vivia en una granja als afores de Tànger, al poblat de Mzoura. La família s’organitzava d’una manera matriarcal, ja que la seva àvia tenia el rol de cap de família: comprava terres, contractava treballadors, venia mercaderies i, en definitiva, tenia l’última paraula en tota decisió. “La meva àvia va ser una altra mare per a mi, vaig créixer amb ella”, explica Driouech. “Era una dona molt valenta i tenia un caràcter molt fort, com la meva mare”. El pare ja feia anys que havia marxat a viure a Catalunya.

Quan Driouech tenia cinc anys, dos anys abans del que era habitual, la mare va decidir enviar-la a l’escola, tres poblats més enllà. “La meva mare va anar a parlar amb el professor per demanar-li que jo pogués anar a les classes d’oient; a canvi, de tant en tant, li portava ous de les nostres gallines o algun paquet de cafè que el meu pare portava d’Europa”. La mare de Driouech desitjava amb totes les seves forces que la filla tingués uns estudis. Alguns tiets havien pogut estudiar, però la mare no.

Quan ja tenia nou anys, el 1990, el pare va tornar i amb la mare van decidir que marxarien tots a viure al Masnou, on han residit des de llavors. El viatge va durar dos dies, i van haver d’agafar un vaixell, un autobús i un tren. “La primera impressió que vaig tenir un cop aquí va ser que era en un altre món”, diu Driouech. “Al nostre carrer hi vivia, majoritàriament, gent gran, amb qui ràpidament vam tenir una molt bona relació”, explica. “Vam substituir l’escalfor matriarcal per l’escalfor de la senyora Isabel, la Regina, la Rosa, la Teresa... eren molt afectuoses i gràcies a elles vam tenir una molt bona acollida”. “No tothom ha tingut les mateixes oportunitats, depèn molt d’on vas a parar”, reflexiona Driouech. “El fet d’anar a un barri tranquil, on la gent és agradable, l’escola és maca... ajuda molt”.

La trajectòria
“A mi m’encanta aprendre i superar-me, i si em paguessin per estudiar encara ho estaria fent”, assegura Driouech rient. Ho reflecteix la seva àmplia formació: és llicenciada en filologia àrab, diplomada en treball social, té un màster en construcció de noves identitats culturals i un postgrau en immigració, identitat i religions.

“No era una estudiant excel·lent, em costava més que als altres seguir el ritme perquè no tenia una base sòlida”, explica. Quan va arribar a l’escola Marinada, a tercer de primària, sovint era apartada de la resta de la classe per fer reforç de català i castellà. “A causa d’això vaig quedar una mica coixa de matemàtiques i anglès, però no em va suposar un problema perquè vaig buscar alternatives”. Quan acabava el curs, s’acostava al professor i li demanava quaderns d’exercicis per fer a l’estiu. “No volia que, en tornar després de l’estiu, els altres nens anessin més avançats que jo”. Ja a Batxillerat, cada divendres a la tarda quedava amb el seu professor de català per corregir les redaccions que ella, per voluntat pròpia, feia cada setmana.

Al Masnou va ser la primera dona de la comunitat àrab a anar a la universitat, mentre que la majoria de les seves companyes es casaven amb 18 o 19 anys. Un cop llicenciada va fer una sèrie d’especialitzacions i va començar a treballar a l’Ajuntament del Masnou, on primer va ser tècnica en immigració i, després, tècnica d’ocupació i formació. “M’encanta la meva feina; jo sóc de l’àmbit social, i tractar amb les persones és el que més m’agrada”, assegura. Driouech també ha impartit, al mateix temps, classes de màster sobre el món àrab a la Universitat de Barcelona, i ha dirigit tallers, xerrades i conferències a instituts més locals i al Parlament Europeu.

En procés d’adaptació
Quan va decidir fer el pas d’entrar a la política, Driouech va advertir a la seva família que segurament rebria crítiques. Va demanar al seu marit i als seus tres fills que sobretot no fessin cas dels comentaris sobre ella que es farien a les xarxes socials i que no entressin en el joc de contestar. “Jo no pretenc agradar a tothom, igual que a mi no m’agrada tothom, i sé que convertir-me en una figura pública té unes conseqüències, però a mi aquestes crítiques no m’afecten i, per tant, no vull que la meva família en faci cas”.

Des del dia en què va ocupar un escó per primera vegada, Driouech ha fet un camí d’aprenentatge i d’empoderament, i reconeix que afronta la campanya i la propera legislatura amb nous coneixements.

El seu objectiu és aconseguir una societat cohesionada, i vol fer-ho representant la totalitat de la ciutadania, no només la comunitat musulmana. Està convençuda que la República pot ser l’eina per construir un país que doni veu a tots els catalans, vinguin d’on vinguin i pensin com pensin.