Els republicans tracen una estratègia en la ponència del Congrés Nacional del partit per enfortir el moviment independentista i tornar a intentar un embat amb l’Estat per culminar el camí a la República Catalana

“Enfortir-nos per tornar-hi, enfortir-nos per guanyar”. Aquesta és la tesi principal de la ponència estratègica que ha elaborat la comissió redactora d’Esquerra Republicana de cara al Congrés Nacional que la formació política farà el proper 21 de desembre, després d’haver escollit la nova direcció del partit. El document analitza el moment actual i traça l’estratègia per culminar el camí cap a la independència amb el referèndum d’autodeterminació com a pas previ per la consecució de la República catalana, sigui o no sigui amb el consentiment de l’Estat.

Els republicans consideren que el referèndum d’autodeterminació continua sent “el millor instrument” per aconseguir la independència i es marca com un dels principals objectius de la ponència “fer que el referèndum que ara sembla impossible sigui inevitable”. Els republicans creuen que el referèndum és la millor opció “perquè té un ampli suport i una gran acceptació per part de la ciutadania de Catalunya que el reconeixen com a opció legítima i necessària” i també per les “simpaties internacionals” que desperta.

En aquest sentit, Esquerra planteja tres vies per tornar a fer un referèndum d’autodeterminació:

• En primer lloc, per la via pactada i negociada amb l’estat, si bé aquest escenari es considera “impossible, atesa les reiterades negatives de l’estat espanyol”. Els republicans no volen renunciar a tenir aquesta via oberta per part de l’independentisme: “Mai deixarem d’aixecar la bandera del diàleg i de la negociació i d’assenyalar que és l’estat espanyol, independentment del color del seu govern, que ha deixat la cadira buida per massa anys i no té oferta política a fer a Catalunya”.
• En segon lloc, la via de forçar la convocatòria del referèndum. “Això no és altra cosa que combinar la nostra força i acció per aconseguir que l’estat espanyol no tingui cap altra alternativa que avenir-se a pactar una solució democràtica basada en l’autodeterminació”. Esquerra creu que “cal forçar l’estat a moure’s de les posicions intransigents i poc democràtiques” i marca la mobilització constant, amb accions de desobediència civil i de lluita no violenta, més l’enfortiment de les institucions catalanes, l’avenç reiterat a les urnes i les complicitats i avals internacionals, com la via per aconseguir-ho.
• Finalment, tornar-lo a fer sense acord amb l’estat. Malgrat no és l’aposta prioritària, la ponència indica que “Si treballem per generar les condicions per fer un referèndum, en la lògica d’enfortir-nos i preparar-nos per fer-lo inevitable, però malgrat això l’estat és incapaç de moure’s ni un mil·límetre, és possible que aconseguim uns suports, unes majories i una força interna i externa que es permetin convocar un nou referèndum”.

Per arribar a l’escenari del nou referèndum, els republicans tracen una estratègia que pretén enfortir el moviment en tots els àmbits que permeti arribar a l’embat preparats per guanyar. Així, primer es planteja l’enfortiment de la societat catalana apostant per la defensa dels drets i les llibertats que estan amenaçats per l’onada repressiva i regressiva de l’Estat espanyol i per reduir les desigualtats i enfortir l’estat del benestar i redistribuir la riquesa.

Hi ha aposta clara també per la lluita contra les crisis ecològiques, a favor de la igualtat i en defensa del feminisme i per aconseguir una societat més cohesionada i sobretot autoorganitzada com altres elements claus de l’enfortiment de la societat catalana.

El camí també passa per un enfortiment del moviment independentista a través de la construcció de la unitat estratègica entre els diferents actors del moviment, així com per teixir complicitats a nivell de l’estat i en especial a nivell internacional. La proposta de document identifica la lluita antirepressiva com a necessària per plantar cara a la causa general contra la independència i identifica la necessitat d’articular experiències de sobirania republicana.

De la mateixa manera, caldrà enfortir les institucions catalanes, tant el Parlament, com el Govern, com els Ajuntaments i ens supramunicipals. I finalment, es desenvolupa la proposta per seguir enfortint Esquerra Republicana, com a eina al servei del país i de la seva ciutadania.

Camí sense retorn on cal seguir forjant aliances

Esquerra planteja que cal treballar per superar el 50% dels vots favorables a la independència. Un escenari que no és suficient, però sí necessari per seguir avançant, perquè considera que qualsevol solució ha de passar per la democràcia i no pot ser imposada: “qualsevol hipotètica solució per ser efectiva haurà de partir de la premissa que no es pot excloure cap de les parts”.

El partit es mostra preparat per assumir el repte de liderar el moviment sempre que la ciutadania així ho decideixi. I creuen que cal treballar a fons per tornar a fer atractiu el moviment a tota aquella gent que encara no considera el projecte independentista, tot i que afirmen també que el procés ha entrat en una fase de no retorn. “El camí fet no té retorn perquè ni mai el suport popular a l’independentisme havia estat tant ni mai s’havia conquerit un escenari com el de l’1-O. Amb tot, culminar el procés demana ser capaços de bastir propostes noves, realistes i realitzables, adreçades als conciutadans que no estan prou convençuts de la independència o no en participen. I ens cal fer-ho amb mesures concretes i efectives de benestar, de combat contra les discriminacions i les desigualtats, des d’un ferm compromís amb la dignitat de totes les persones”.


Reptes globals i camí recorregut

La ponència comença amb un apartat centrat en el context global que aborda el reptes que afecten el futur de la humanitat, com les desigualtat creixents, l’auge dels populismes i autoritarismes, l’emergència climàtica, i el paper dels moviments socials. Uns reptes, als quals el projecte de república Catalana vol ser-ne una resposta. I també fa un repàs de l’evolució política recent del país que permet situar amb prou perspectiva la situació en la qual ens trobem actualment.