En una proposició no de llei que debatrà el ple, el Grup Republicà demana que es publiquin els noms de totes les víctimes del franquisme i un acte de desgreuge al poble de Catalunya per l'execució de qui era el seu president.

El Grup Republicà al Congrés dels Diputats ha registrat per ser debatuda al ple una proposició no de llei (PNL) perquè es facin explícites les declaracions de nul·litat de sentències franquistes i de desgreuge del govern espanyol al poble de Catalunya per l'assassinat del president Lluís Companys i Jover, de qui avui, 15 d’octubre, fa 82 anys de la seva execució.

Amb l'aprovació de la Llei de Memòria Democràtica al Senat queda declarada formalment la il·legalitat del règim feixista que va durar de 1936 a 1978. Així mateix, es fixa per llei la nul·litat de les sentències dels judicis sumaríssims seguint la petja de la llei que ja va aprovar, per unanimitat, el Parlament de Catalunya el 2017.

Aquest reconeixement per part del legislatiu estatal és fruit de la lluita de tot el moviment memorialista i de partits com Esquerra Republicana, que porta 47 anys reclamant-ho. Una fita insuficient, perquè tanca la porta als reconeixements de les responsabilitats patrimonials per part de l'Estat, però que té una càrrega simbòlica innegable.

Esquerra continuarà reivindicant la necessitat d'aprovar una llei que repari de manera efectiva les víctimes i permeti fer justícia. No obstant això, en virtut d'aquest nou text que suposa un pas, encara que simbòlic, el Grup Republicà al Congrés dels Diputats reclama en la seva proposició:

• Que el govern espanyol publiqui els noms de totes les víctimes de la dictadura.
• Que expedeixi urgentment i d'ofici els documents de reconeixement i reparació personal que estableix la llei, i que es publiqui l'anul·lació de la sentència en els respectius expedients judicials.
• Que en virtut d'aquesta nova norma, faci un acte de desgreuge cap al poble de Catalunya per l'assassinat, en mans del feixisme, del president Lluís Companys i Jover al Castell de Montjuïc avui fa 82 anys, després d'una sentència d'un judici sumaríssim.

La iniciativa del Grup Republicà, que signen els portaveus al Congrés Gabriel Rufián i Carolina Telechea, considera "imprescindible" tirar endavant de manera urgent la reparació de les víctimes d'acord amb el que ja preveu la llei aprovada. Tant perquè el pas del temps fa que vagin desapareixent els familiars directes, "com perquè la dreta espanyola sempre ha obstaculitzat la implementació de qualsevol mesura de memòria democràtica".

Lluís Companys i Jover es va convetir, avui fa 82 anys, en l´únic president electe executat pel feixisme a Europa en tota la seva història. Va ser detingut el 13 d'agost de 1940 a La Baule (Bretanya) per la Gestapo, en la seva col·laboració amb el règim franquista, i empresonat a París abans de ser lliurat a les autoritats espanyoles el dia 29 del mateix mes. Després de ser sentenciat en un judici sumaríssim -i ara ja oficialment declarat il·legal- per un tribunal militar, va ser afusellat a la matinada del 15 d'octubre al Castell de Montjuïc.