Ubasart: “Els crims de lesa humanitat i les tortures no prescriuen. Tenim l’obligació política, jurídica i ètica de defensar els drets humans sempre i arreu”

La consellera de Justícia, Drets i Memòria Històrica, Gemma Ubasart, ha anunciat que la Generalitat s’ha personat com a acusació popular en el cas de les tortures a Carles Vallejo a la comissaria de Via Laietana a principis dels anys setanta. Com ha dit la consellera, “tenim l’obligació política, jurídica i ètica de defensar els drets humans sempre i arreu”, i ha assegurat que els crims de lesa humanitat i les tortures no prescriuen.

Per aquest motiu, el Govern de Pere Aragonès s’ha personat com a acusació popular en aquesta querella, desencadenada després que el novembre passat el mateix Vallejo presentés una denúncia contra sis membres de la Brigada Político-Social de la dictadura.

Ubasart ha anunciat el moviment de la Generalitat en una roda de premsa a la seu del Memorial Democràtic acompanyada de Carles Vallejo. Aquesta és la primera vegada a tot l’Estat que un Govern es persona en una querella d’un crim del franquisme. Així, amb aquesta iniciativa, la Generalitat espera obrir camí i que aquest sigui el desencadenant de l’obertura d’altres casos.

“Ha arribat el moment d’obrir processos judicials que esclareixin els fets i estableixin veritat jurídica. Seran processos reparatius per a la víctima i el conjunt de la societat”, ha explicat Ubasart. Les probabilitats que el procés acabi amb una sentència punitiva són baixes, però l’objectiu prioritari d’aquesta iniciativa és que es reconeguin els fets, un acte reparador per a la víctima. “Fins ara s’havia optat per girar full. Això ha de canviar. Per totes les víctimes supervivents del franquisme, a qui devem justícia, veritat i garanties de no repetició”, ha afegit la consellera.

Per totes les víctimes supervivents del franquisme, a qui devem justícia, veritat i garanties de no repetició

Gemma Ubasart Consellera de Justícia, Drets i Memòria Històrica

Vallejo és un activista social i polític que des de ben jove es va involucrar en l’associacionisme juvenil i en organitzacions polítiques d’esquerres i va formar part de les Joventuts Comunistes i del PSUC. Durant les manifestacions contra el judici sumaríssim de Burgos, Vallejo va ser detingut i torturat vint dies a la comissaria de Via Laietana de Barcelona. El 1971 es va exiliar a França i a Itàlia per poder continuar la lluita sindical, i no va ser fins al 1976 que va poder tornar a Barcelona.

“Aquest és un front més de lluita que vol fer justícia, memòria i veritat. I, sobretot, per fer cultura democràtica”, ha dit Carles Vallejo en roda de premsa. “La querella no és una acció personal, quan la faig penso en totes les persones que van patir tortura durant el franquisme. Va per tots ells”, ha afegit.