10 coses que potser no sabies de la nova consellera d’Educació

No és la primera vegada que Anna Simó i Castelló es troba liderant les regnes d’un departament de la Generalitat. Va fer-ho del 2003 al 2006 com a consellera de Benestar i Família. Ara, posa a disposició la seva veterania i experiència al servei de la conselleria d’Educació. En la trajectòria d’Anna Simó hi ha anys molt intensos de dedicació a la política institucional, però la feina de la seva vida és i ha estat la de dinamitzadora lingüística.

És llicenciada en Filologia Catalana i ha treballat molts anys al Consorci per a la Normalització Lingüística, on ha dirigit dos districtes de Barcelona. També ha estat presidenta del Consell Escolar de Catalunya del 2018 al 2021. Va ser diputada al Parlament durant quatre legislatures, del 2006 al 2018, període en què va ser portaveu del grup parlamentari, vicepresidenta primera de la mesa i, posteriorment, secretària primera. Va ser processada i condemnada per desobediència per haver permès, des de la mesa, la tramitació de la Llei del referèndum, és a dir, per haver defensat la democràcia i el parlamentarisme.

A nivell polític, va ser regidora d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de L’Hospitalet l’any 2003, i ha tingut diverses responsabilitats a l’Executiva Nacional del partit: secretària de Política Social, vicesecretària d’Acció Política, secretària d’Educació, Cultura i Esports i portaveu.

Recollim 10 coses que potser no sabies d’Anna Simó.

1. Va néixer el 1968 a Els Alamús, al Segrià. Els avis i el pare eren pagesos, tot i que l’avi matern havia fet de pastisser i l’àvia materna, de minyona de ben jove. Simó té molt bon record de l’època a Els Alamús, on va viure fins als cinc anys: “La meva infantesa va ser brutal, vivia tot el dia al carrer”, explica. Però el seu pare va decidir marxar a treballar a la fàbrica SEAT de la Zona Franca, i viure a L’Hospitalet de Llobregat entre setmana. Ben aviat, la dona i les dues filles van traslladar-s’hi.
2. Pot parlar dos dialectes alhora i sense adonar-se’n. Quan va arribar a L’Hospitalet, tothom se sorprenia del seu accent, el del català occidental. Amb els anys, va anar canviant l’accent fins a parlar en català central, però “la gent al·lucina, perquè quan hi ha algú a la conversa que parla en occidental, ja sigui tortosí, valencià, lleidatà, pallarès… faig el canvi automàticament, sense ni pensar-hi, i puc estar parlant en dos dialectes”, explica. “Amb això el Pablo Casado es tornaria boig”, afegeix rient.
3. Va aprendre a ballar sardanes de ben petita i va arribar a ser-ne monitora. Un dia, mentre assajava per sortir a ballar en un concurs, un dels membres de la colla, que era professor de català en un institut, va animar-la a estudiar Filologia Catalana, perquè els professors de català, als anys 80, eren molt necessaris (i encara ho són actualment). Allò la va ajudar a fer el pas, però, de fet, sempre havia estimat molt la llengua catalana. A casa, el pare era subscriptor del diari Serra d’Or i de El Punt Avui, i a l’institut va tenir un professor de català que posava música de Lluís Llach a les classes; això li encantava. Llegia molta poesia i assaig. Entre els seus poetes preferits hi ha Joan Margarit, Miquel Martí i Pol i Joan Fuster.
4. Va estudiar amb beca durant tota la carrera, i l’estiu abans de començar-la ja va buscar-se una feina, de comercial “porta freda”: “anava pels pisos, esquivant porters, venent productes de l’entitat Xarxa Cultural”, detalla. Va fer aquesta feina durant tres anys, treballant de dia i estudiant de nit. Llavors la van contractar a la secretaria d’un centre d’estudis, i tot seguit va aprovar unes oposicions per entrar al Consorci per a la Normalització Lingüística, on ha treballat durant més de 30 anys.
5. Simó estava “enamorada” de la lingüística aplicada: volia promoure l’ús del català (no fer-ne créixer el coneixement, sinó, sobretot, l’ús), i quan va entrar al Consorci va veure que allò era la feina de la seva vida, la de dinamitzadora lingüística.
6. L’11 de setembre de 1990 va fer-se militant d’Esquerra Republicana. Ben aviat va començar a col·laborar amb la sectorial de política lingüística del partit, que llavors presidia Carme Forcadell. Els republicans de L’Hospitalet van fixar-se en ella i li van demanar que els ajudés a preparar el programa electoral, “i ja no vaig tenir sortida, em vaig anar embolicant”, narra. I és que Simó va convertir-se, l’any 2003, en la primera regidora d’Esquerra Republicana a L’Hospitalet des de la Guerra Civil. Anna Simó, una dona de 34 anys, va ser la primera representant del grup municipal republicà a la segona ciutat de Catalunya.
7. No ha tingut mai ambició política, sempre l’han anat “empenyent”, explica. Però li agraden els reptes. I quan Josep-Lluís Carod-Rovira va proposar-li de ser la nova consellera de Benestar i Família del Govern, va acceptar. Va ser la consellera més jove fins al moment, amb 35 anys, i la primera consellera dona d’Esquerra. “També vaig ser la primera dona portaveu d’Esquerra al Parlament, la primera vicepresidenta del Parlament d’Esquerra… però això, per fi, ha passat a la història; el que és important és que ara hi hagi moltes més dones i més gent jove a tot arreu”, afirma.
8. Anna Simó és una persona motivada, amb ganes de fer les coses ben fetes, responsable i rigorosa. Li agrada sentir-se bé fent les coses; si no, no les fa o se’n va. Es considera una persona força tímida i introvertida, però no és la impressió que fa. Reconeix que la feina de portaveu política la va ajudar a superar la seva timidesa. També diu que, sovint, s’estima més callar i no dir coses de què es pugui penedir.
9. El seu fill es diu Ermengol, perquè el seu marit és d’Osona i ella, del Segrià: volien trobar un nom que els unís, i van pensar en els comtes d’Urgell i d’Osona que s’havien dit Ermengol (ho explica rient).
10. Té un amor especial per Irlanda. A partir d’una estada que va fer a la ciutat de Cork per estudiar anglès, va començar a visitar el país dues vegades l’any, ella sola. “M’agrada com és Irlanda, la seva història, les seves lluites i la seva resiliència”, diu amb admiració.