Els edificis municipals distribueixen electricitat verda a un centenar de famílies

Cent famílies de Caldes de Montbui conformen la Comunitat Energètica (CEL) més gran de Catalunya en quilowatts. Totes elles reben energia elèctrica que produeixen les plaques fotovoltaiques de sis edificis municipals i es beneficien de reduccions del cost de la factura llum de fins a 40 euros mensuals. El projecte “posa fil a l’agulla en la transició energètica, democratitza l’energia verda a través de la gestió directa i pal·lia la pobresa energètica”, subratlla l’alcalde republicà del municipi, Isidre Pineda, per a qui la CEL “ha estat una de les accions de governança republicana més satisfactòries del mandat 2019-2023”. Aquesta és, a més, una de les 70 “polítiques marca” identificades per Esquerra Republicana per a estendre-les arreu del territori.

El nou model energètic “situa al consumidor en el centre del sistema com un element actiu i determinant, que no només consumeix de la xarxa sinó que genera la seva pròpia energia”, explica Pineda, que destaca que amb polítiques municipals com la comunitat energètica local es camina cap a la “sobirania energètica” respecte “a la dependència de l'oligopoli en què s’estructura el sistema de serveis bàsics a l’estat espanyol”. “El desplegament d’una comunitat energètica local, a més, genera nova ocupació i ingressos locals derivats de la seva construcció, operació i manteniment”, apunta.

La CEL de Caldes ja ha obtingut diversos reconeixements, com el Premi de la Fundació Torres & Earth al Territori Sostenible (2022), i ha estat finalista del premi a l’Acció Transformadora del Comitè de les Regions d’Europa.

Quatre passos en quatre anys

El projecte va començar el 2019 amb la declaració d’emergència climàtica a Caldes. Com a resposta, l’ajuntament va crear l’Oficina d’Acció Climàtica municipal l’any següent. El primer que va fer aquest organisme va ser elaborar el Pla d’Acció Climàtica, que entre múltiples accions requeria la creació de la Comunitat Elèctrica Local. L’ajuntament posava en marxa la CEL el 2022, precedida d’una intensa campanya informativa que va permetre l’arrencada amb un bon nombre de llars adherides.

Caminem cap a la sobirania energètica respecte a la dependència de l'oligopoli a l'estat espanyol

Isidre Pineda Alcalde de Caldes de Montbui.

Els propers mesos la xifra es triplicarà i arribarà als tres-cents abonats, que representen un 5 per cent dels habitatges. El calendari no s’atura, i l’objectiu del proper mandat és ampliar les instal·lacions públiques fins a trenta-una el 2024: “L’any vinent serà el del desplegament”, assegura Pineda. L’objectiu: donar cobertura solar per autoconsum a sis-centes llars, el 10 per cent del total del municipi, fet que garantiria l’origen renovable del 30 per cent del consum global del poble i permetria assolir abans de termini l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) per al 2030.

Tres modalitats de pertinença

La proposta a la ciutadania per a la pertinença a la CEL contempla tres modalitats per adaptar l’oferta a les peculiaritats de cada abonat. En la primera, els equipaments públics cedeixen 1Kwp per família, amb reserva d’un percentatge per a l’autoconsum municipal. En la segona, s’hi poden adherir els habitatges unifamiliars, plurifamiliars, naus industrials i comunitats energètiques privades que ja compten amb instal·lacions fotovoltaiques -en aquest cas l’ajuntament també incentiva la instal·lació amb bonificacions als tràmits i una subvenció-. Finalment, també es contempla un concurs per implementar una instal·lació privada en un solar públic. Aquesta licitació, tenint en compte els terminis administratius, es farà efectiva durant aquest 2023.

Un canvi legislatiu clau

L’acollida per part de les calderines i calderins ha estat molt positiva, i Caldes s’ha situat en el primer lloc en producció amb 221 quilowatts instal·lats, la primera de Catalunya per davant de Barcelona, que en tenia 130 (dades de 2022). L’objectiu és arribar a superar els 1.500 kwp públics el proper mandat. La inversió inicial per part de l’ajuntament ha estat de 350.000 euros, i l’expansió depèn en bona part de l’arribada de 800.000 euros dels fons europeus Next Generation i d’una subvenció de la Diputació de Barcelona de 350.000 euros.

L’expansió de la CEL de Caldes serà possible gràcies a que el radi màxim fixat per a compartir energia ha passat de 500 metres a 1 quilòmetre, una fita legislativa aconseguida pel diputat del Grup Republicà al Congrés Joan Capdevila. Actualment la xarxa de la CEL es concentra al nucli urbà, però el pla de creixement contempla instal·lacions fotovoltaiques en terrenys municipals de les urbanitzacions del poble.