La Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià (JQCV) va ser creada pel Decret 173/1985 de 28 d’octubre, del Consell de la Generalitat, com a organisme encarregat d’establir i efectuar les proves per a l’obtenció de certificats de coneixements de valencià per part de la població adulta. Tot això, d’acord amb els objectius marcats en la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià de valorar el coneixement de la llengua en els treballadors públics i d’aconseguir que el valencià tinguera una adequada presència en els mitjans de comunicació. D’aquesta manera, s’obria la important possibilitat d’acreditar oficialment els coneixements de català per a molta gent que no havia pogut cursar valencià en l’educació primària, secundària i universitària.

Ara bé, el cert és que al llarg dels anys la JQCV, com tot allò relacionat amb la política lingüística al nostre país, ha anat desenvolupant-se en funció dels polítics de torn, i ha estat utilitzada com a arma política. Des de la composició de les comissions examinadores fins als continguts de les proves, depenen de l’interés del partit al govern.

Al nostre entendre, el que s’ha de demanar és que la JQCV siga un organisme neutre i que complisca els objectius pels quals va ser creada, que els certificats que emet tinguen el prestigi que es mereix la nostra llengua i que realment acrediten un coneixement real. No hem d’oblidar que en els pocs casos en què l’administració valenciana sol·licita l’acreditació lingüística per accedir a la funció pública, el certificat que reconeix és el de la JQCV exclusivament, per tant quan un docent acredita tenir la capacitació lingüística per accedir a una plaça d’ensenyament de PEV (línia en valencià), per exemple, ho fa a través d’aquests certificats. Això implica que la coneixença real, la capacitació real, depén de la rigorositat del funcionament de les proves de la JQCV.

No s’entén que en unes proves que serveixen per a certificar els coneixements lingüístics no tinguen cura a l’hora d’utilitzar un estàndard apropiat al nivell de formalitat que la situació requereix, cosa que encara es fa més evident en les proves dels nivells avançats (C1 i C2). De vegades, és el mateix examinand el que se sorprén de llegir paraules com "vacacions", "servici", "gasto", "barco", etc. en l’examen del nivell C2 (Superior). La diferència en les estadístiques dels resultats entre les diferents seus examinadores unit a l’èxode que alguns examinands fan a l’hora de matricular-se també denota que la unificació de criteris no deixa de ser una qüestió escrita, establerta, però no real.

Tots els examinadors i correctors haurien de ser professionals de l’àmbit lingüístic i amb una unificació de criteris a l’hora d’avaluar la competència oral, i l’escrita pel que fa als correctors, més enllà del context on es realitze la prova. Actualment dins de les comissions examinadores podem trobar des de metges fins a advocats, avaluant la competència lingüística de la població.

La JQCV cobra unes taxes per dret a examen que haurien de redundar en la qualitat d’aquestes, i la qualitat passa entre altres coses pels que realitzen la tasca avaluadora. Els examinadors de la JQCV són funcionaris de l’administració que accedeixen a ser tribunal de les proves de manera voluntària però no gratuïta. Aquest treball es realitza en cap de setmana és a dir fora de la jornada laboral dels examinadors i per tant la remuneració és un fet evident.

Tots coneixem la situació de crisi que patim però en el cas de la JQCV el funcionament de les proves s’hauria d’autofinançar ja que les taxes es cobren amb aquesta finalitat. Els honoraris dels examinadors i correctors són els mateixos des de fa 10 anys, si fa no fa, en canvi la taxa d’examen augmenta en cada convocatòria. A això ara li hem de sumar que els pagaments porten un any de retard en algunes seus i any i mig en d’altres, cosa que ha fet que hi haja comissions que hagen decidit plantar-se i no realitzar les proves com a mesura de protesta, cosa totalment lícita com a treballadors que són i que compta amb tot el nostre suport. Aquest fet només s’explica si la Conselleria ha utilitzat els ingressos de les proves per a altres accions, cosa que evidencia les prioritats de la nostra Generalitat, que clarament no passen pel redreçament lingüístic del nostre país.