Les recents agressions contra Miquel Gironès a Benimaclet i Joan Pueyo a en un tren de Barcelona a Figueres no fan sinó confirmar una vegada més la poca tradició democràtica dels cossos policials espanyols
La Comissió Sectorial de Política Lingüística d'Esquerra Republicana condemna públicament les agressions policials de les quals han estat víctimes recentment el conegut músic dolçainer del grup de rock Obrint Pas, Miquel Gironès, al districte valencià de Benimaclet, i el ciutadà Joan Pueyo i el seu fill, en un trajecte de tren entre Barcelona i Figueres. Els dos casos, tot i que amb lleugeres diferències, presenten un mateix patró. Una parella d'agents del Cuerpo Nacional de Policia s'adreça a un ciutadà de manera ordinària i, en adonar-se que aquest se'ls dirigeix en català, reaccionen iradament exigint l'ús de la llengua castellana. En el moment que el ciutadà els segueix parlant en català tot recordant-los els seus drets lingüístics, comencen un seguit d'insults, vexacions i humiliacions, en un ús més que extralimitat de l'autoritat que els atorga la placa, que en el cas de Gironès va acabar directament amb una detenció irregular a la comissaria i en el cas de Pueyo en una denúncia davant dels Mossos d'Esquadra.
Ambdues agressions, però, no són dos fets aïllats. Fa uns mesos coneixíem també el cas de Carles Mateu Blay, un conductor d'Almenara que el desembre passat va ser multat i retingut per la Guàrdia Civil durant tres hores per haver parlat en català. Periòdicament, des de fa anys, surten a la llum casos semblants en carreteres, airoports, jutjats, comissaries... les hemeroteques n'estan plenes. I tot fa pensar que són molts més els casos que no arriben a sortir mai a la llum per por d'amenaces i represàlies dels propis agents, tal i com a vegades també s'ha posat de manifest. Tot plegat no és més que el reflex d'una realitat tossuda que, malgrat 30 anys de democràcia, no ha deixat d'existir al nostre país. I és que l'autoritat espanyola, nostàlgica d'una època pretèrita en la qual l'ús públic del català estava prohibit, no s'ha resignat mai a l'homologació de drets lingüístics entre els ciutadans que usen qualsevol de les llengües oficials, que la legalitat vigent empara i, lluny d'adaptar-s'hi, ha continuat imposant l'ús de la llengua castellana i menystenint la resta d'idiomes, als quals sempre ha considerat inferiors en drets. I el pitjor de tot és que moltes vegades aquesta imposició ha anat acompanyada, com en els casos de Gironès i Pueyo, d'intimidacions i brutalitat policial.
És per tot això que des d'Esquerra Republicana demanem públicament que s'aturin d'una vegada per totes aquest tipus d'agressions que no fan sinó perjudicar la convivència ciutadana i allunyar cada vegada més de la gent les institucions que diuen que ens volen representar i protegir. Estem convençuts que aquests casos són la conseqüència evident d'una permissivitat tolerada pels alts comandaments policials espanyols que, al nostre entendre, és del tot intolerable, inadmissible i inexcusable en un Regne d'Espanya que s'omple la boca al món de legalitat, drets i democràcia.
