Freixanet aconsegueix el compromís polític del conseller Maragall que no acceptarà cap retallada de la LEC

El portaveu d'Esquerra a la Comissió d'Educació del Parlament, Josep Maria Freixanet, ha aconseguit avui el compromís polític del conseller d'Educació, Ernest Maragall, que 'no acceptarà, ni per activa ni per passiva, cap retallada a la Llei d'educació de Catalunya (LEC) ni cap interpretació a la baixa' i li ha exigit 'fermesa i responsabilitat davant d'aquells que dubten de la capacitat d'aquest Parlament de decidir un model educatiu propi en desenvolupament de les noves prescripcions de l'Estatut'. Freixanet ha assegurat que 'no es pot qüestionar un model educatiu avalat durant més de 30 anys com és el sistema català amb la immersió lingüística' i ha demanat 'respecte institucional pel Parlament de Catalunya', en referència al recurs del PP al Tribunal Constitucional i al fet que l'Estat trobi "determinades discrepàncies" en relació a alguns articles de la LEC.

Freixanet ha criticat aquesta 'nova reacció d'aquells que volen evitar l'avenç d'un país cap al seu autogovern' i ha defensat que la LEC és 'una llei de fonaments per a la construcció nacional' i on Esquerra ha tingut molt a dir des de l'aprovació del Pacte Nacional per a l'Educació. 'Tothom sap de la importància de l'educació, ho sabem nosaltres i ho saben ells', ha afirmat, 'l'Estat està nerviós i el PP presenta un recurs d'inconstitucionalitat i això torna a ser una provocació cap a una llei que ha comptat amb un ample consens polític i social i amb el vistiplau jurídic del nostre Consell Consultiu'.

Entre els "preceptes qüestionats" per l'Estat sobre la LEC, Freixanet ha destacat alguns dels preceptes del Títol Vè de la LEC "plantean problemas de adecuación al marco jurídico establecido por la LOE y sus disposiciones de desarrollo", en referència a la definició de currículum; la creació de cossos docents de la Generalitat que es considera que entra en contradicció amb la normativa bàsica sobre la funció pública docent; es qüestiona també la competència en el sistema propi de beques i ajuts de l'estudi, i algunes declaracions que l'Estat recorreria al Tribunal Constitucional la LEC si s'incomplia l'ensenyament de les tres hores de castellà.

En aquest sentit, el diputat independentista ha exposat que la LEC descriu un 'model educatiu propi' en desenvolupament de les noves prescripcions de l'Estatut, que es basa en una escola de qualitat, una escola innovadora i una escola catalana, que vol oferir una bona educació a tothom. 'L'escola catalana és l'escola que facilita el coneixement i el domini de la llengua del país, com a llengua de pensament i d'aprenentatge; però també com a element d'integració social i de comunicació amb els altres', ha afirmat, 'la llengua és una eina d'integració i de cohesió social de primer ordre i si volem una societat cohesionada cal una actitud activa per educar en la catalanitat, potenciant el català com a llengua vehicular i d'aprenentatge'.