Freixanet considera que ‘la LEC aixeca el llistó dels plantejaments de la LOE de forma significativa’

El portaveu d’Esquerra a la Comissió d’Educació, Josep Maria Freixanet, ha recordat que Esquerra ha treballat en l’elaboració del Projecte de llei d’educació dins el Govern i n’ha millorat significativament les bases que va presentar inicialment el Departament d’Educació. ‘Des d’Esquerra’, ha afirmat Freixanet, ‘hem contribuït també a la millora substancial del text en el tràmit parlamentari introduint una part important de les preocupacions de la comunitat educativa’. A més, ha assegurat que Esquerra ha aconseguit ‘diluir tota referència a la “gestió indirecta” com a instrument de privatització de centres públics’ i al mateix temps ‘hem aixecat el llistó, d’una manera significativa, dels plantejaments de la LOE’.

De les 191 esmenes que Esquerra va presentar conjuntament amb els socis de govern, s’han acceptat o transaccionat gairebé la seva totalitat i de les 16 que va presentar Esquerra en solitari, només una no s’ha acabat transaccionant, però que es tramitarà d’acord amb CiU com a proposta de resolució fora de la tramitació de la Llei.

Freixanet ha afirmat que ‘l’actual redactat de la LEC dóna resposta a bona part dels reptes educatius que ja plantejava el Pacte Nacional per a l’Educació’:

- La LEC defineix un model educatiu propi per a Catalunya.
- El Govern de la Generalitat determina el currículum de cada àrea o matèria, també de les llengües i en regula el seu marc horari.
- El català és la llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu i no hi pot haver separació de l’alumnat per les seves preferències lingüístiques.
- Les escoles concertades, en una clara funció social, rebran més finançament mitjançant el contracte-programa i s’introdueixen d’una manera progressiva els concerts educatius la postobligatòria per garantir la gratuïtat a les famílies catalanes.
- Les escoles d’elit no podran rebre diner públic, l’ensenyament que imparteixen és declarat ‘gratuït’, han de satisfer necessitats d’escolarització i han d’acomplir el principi de coeducació mitjançant l’escolarització mixta que serà objecte d’atenció preferent i prioritària.
- Es dota d’instruments per superar l’actual procés de dualització entre l’ensenyament públic i privat, distribuint equilibradament l’alumnat, evitant els centres i les aules ‘guetto’, reduint l’alumnat per aula i potenciant la participació de les famílies al procés educatiu.
- S’introdueixen elements de qualitat educativa, reforçant l’escola pública, es considera ‘autoritat pública’ la direcció del centre, es dóna marge als centres en la gestió dels recursos humans, es fa una aposta clara per l’escola inclusiva i no discriminatòria, es crea l’Agència d’Avaluació que farà un informe anual al Parlament, es garanteix la qualitat de la formació inicial i permanent del professorat, s’incentiva els estudis postobligatoris, s’instaura l’institut-escola com a centre d’alumnes de 3 a 16 o 18 anys, es potencien uns cossos docents propis amb competència de regular l’accés a la funció pública docent i estableix uns principis que ordenaran l’acció de govern.
- Es produirà un fort increment, d’acord amb l’esmena d’Esquerra, de la despesa en educació, per arribar en vuit anys a un mínim del 6% del PIB d’acord amb la mitjana dels països de la UE.