Redacció 15 d’abril de 2021

Els grups antifeixistes porten a votació del Parlament fer front comú davant de l'extrema dreta

Driouech: "Construïm un mur democràtic, un front de drets i llibertats per plantar cara a aquells que fan de l’odi i la intolerància la raó de ser de la seva activitat política"

Una àmplia majoria dels diputats i diputades del Parlament de Catalunya volen que la cambra es blindi davant la irrupció de l’extrema dreta i reafirmi el seu compromís amb “una Catalunya de drets i llibertats, diversa i cohesionada”. Així ho recull una de les propostes de resolució conjuntes que han acordat els grups d’Esquerra Republicana, JxCat, la CUP-UNCPG i En Comú Podem per debatre al proper ple. Els grups també registraran una proposta per recuperar la Comissió d’estudi sobre el racisme institucional i estructural a Catalunya, que ja va ser impulsada pels republicans en la darrera legislatura.

Els diputats Najat Driouech i Pau Morales són les veus d'Esquerra Republicana en el marc del pacte antifeixista, que avui ha presentat a la premsa els dos documents parlamentaris, de moment sense la signatura del PSC. "És un compromís que Esquerra defensa des de sempre: l’extrema dreta guanya quan els partits polítics normalitzen el seu discurs d’odi; l’extrema dreta perd quan avancem en drets i llibertats. A Esquerra Republicana no normalitzem l’extrema dreta, sinó que la combatem. I per per-ho avancem en drets i llibertats per a tota la ciutadania", ha assegurat Driouech al Parlament.

Els quatre grups sobiranistes portaran a votació del ple, doncs, el pacte antifeixista signat al març. L'objectiu és que el Parlament manifesti la seva voluntat de ser un espai de confrontació política d’idees totalment lliure de discursos d’odi, i es frenin les “apologies de la discriminació” amb una reforma del reglament del Parlament. Aquesta reforma reforçaria el compromís contra la discriminació i l’assetjament i s’establirien sancions en cas de no signatura, i es modificaria el requisit de la unanimitat per aprovar declaracions institucionals, en favor d’una majoria qualificada.

També, en clau feminista, es proposa que el Parlament rebutgi “formal i unànimement” qualsevol manifestació de violència cap a les diputades (verbal, física o psicològica), tant dins com fora del Parlament. I es vol donar continuïtat, per tal de visibilitzar la violència masclista i racista, al compromís d’informar a l’inici de cada ple de les morts a la Mediterrània i dels feminicidis ocorreguts, així com al conseqüent minut de silenci.

A més, s'insta el Govern de la Generalitat a impulsar un Pla integral contra el racisme, la xenofòbia, l’antigitanisme, la islamofòbia i qualsevol altra discriminació ètnico-racial, amb mesures específiques a l’educació, la salut, el treball, l’accés a l’habitatge i la cultura. I es demana el desplegament de l’òrgan que ha de vetllar per l’aplicació de la Llei d’Igualtat de Tracte i No Discriminació, aprovada a finals de l’anterior legislatura.

"Els acords que hem assolit com a grup de treball són un punt de partida per construir un mur democràtic, un front de drets i llibertats per plantar cara a aquells que fan de l’odi i la intolerància la raó de ser de la seva activitat política", ha afegit Driouech.

Són un punt de partida que agafen també el relleu a la Comissió d'estudi sobre el racisme estructural en l'àmbit de la seguretat que fa uns mesos el diputat republicà Ruben Wagensberg va impulsar al Parlament. Llavors ja va rebre el vistiplau del ple per començar a treballar però va quedar aturada amb la convocatòria d'eleccions. Ara els quatre grups parlamentaris recuperen i amplien aquella proposta. L'objectiu dels grups és abordar el racisme des de la seguretat fins a la igualtat d’oportunitats, passant per la representació social, política i econòmica, per tal d’establir una diagnosi compartida sobre quines mesures cal prendre per evitar qualsevol discriminació racial.

Documentació relacionada

Etiquetes