Simó: ‘Amb horaris comercials o insubmissió o negociació amb l’Estat’


La portaveu parlamentària d’Esquerra, Anna Simó, ha denunciat que ‘el Govern de l’Estat vol estendre el model comercial de Madrid, d’esquenes a un model ben diferent que és model català de comerç de proximitat i d’esquenes al sector a Catalunya’.


Simó ha explicat que el decretazo se salta els tres criteris que cal aplicar a l’hora de regular horaris comercials, uns criteris que són els que orienten la Llei catalana vigent: cal que els horaris comercials permetin atendre de manera adequada les necessitats de la població i que facilitin la compra en aquells moments de l'any en què es generen puntes de demanda, han de fer possible l'equilibri entre les grans empreses de distribució i el conjunt d'empreses petites i mitjanes que configuren el comerç urbà de proximitat, i han de tenir molt en compte el dret dels treballadors i treballadores del comerç de compaginar la vida laboral amb la personal i familiar.


La portaveu d’ERC assegura que ‘la regulació estatal és inoportuna i absolutament contraproduent en el moment de crisi i de reducció del consum en què estem’. Simó ha explicat que ‘la generalització del model de Madrid de liberalització d’horaris tindria com a conseqüències l’afebliment i el trinxament del petit comerç en un moment dur, en detriment dels treballadors, de les seves condicions de treball i fins i tot dels seus salaris, en detriment del rendiment dels petits comerços i que pot comportar problemes de tancament de comerços als nuclis urbans si a més s’hi afegeix la pujada dels tipus de l’IVA i no representa ingressos significatius com han dit des del sector’.


Anna Simó ha afirmat que el corró recentralitzador de l’Estat en nom de títols competencials constitucionals com les bases i coordinació de la planificació general de l’activitat econòmica o la unitat de mercat estatal (un anacronisme a hores d’ara quan el mercat és la UE i una excusa per recentralitzar i afavorir les grans superfícies), el redactat de l’article de l’Estatut un cop va passar pel Congrés, la sentència de l’Estatut sobre les competències exclusives i la jurisprudència del TC amb una sentència desestimatòria d’un recurs similar del Govern balear fan que la viabilitat de l’oposició jurídica pot ser ben poca. ‘Cal ser pràctics, ràpids i efectius i fer front comú polític amb les patronals i els sindicats del sector negociant a Madrid; en lloc d’esperar que facin la norma i d’interposar cap recurs d’inconstitucionalitat que pot tenir clars resultats adversos a Madrid, cal esgotar la via negociadora amb el govern espanyol, especialment quan està en joc un teixit comercial molt pressionat per la crisi i per la davallada del consum, quan se’ls ha votat des de CiU a Madrid iniciatives diverses sense caldre per majories i s’ha optat per no dur de moment al Constitucional els reials decrets llei de sanitat i educació i obrir negociacions’.


Davant de les escasses possibilitats d’èxit de la via jurídica a criteri de la portaveu parlamentària ha insistit que és obligació del Govern iniciar negociacions des del Departament o fins i tot en el marc de la Comissió bilateral de cooperació i administració de l’Estat-Generalitat. Simó ha explicat que ‘això no és incompatible a dur el decret al Consell de Garanties Estatutàries o no acatar la legislació resultant, però els que van minimitzar els efectes de la sentència del TC cal que assumeixin d’una vegada què va representar la negociació de l’Estatut a les Corts i la posterior sentència del Constitucional sobre l’Estatut. Com afirmaven els juristes que van analitzar la sentència, ‘En tot cas, per assolir els objectius que es proposava l’EAC de blindar les competències exclusives l’única via és l’autolimitació de les institucions de l’Estat’. I no estan pas disposats a autolimitar-se!”


Simó ha respost al portaveu del Govern que ‘l’increment de la conflictivitat no té a veure amb una xifra baixa de recursos interposats pel Govern anterior per contrast sinó amb la repercussió real de la retallada de l’Estatut i de la sentència del TC, unes repercussions que no han volgut reconèixer mai les forces polítiques que van donar suport a l’Estatut retallat i que ERC ha vingut denunciant i advertint des de llavors’.





Un Ple que segella el pacte de ferro CiU-PP



Simó ha explicat que durant el Ple de demà hi haurà moltes oportunitats de comprovar on va el Govern, si té un full de ruta per sortir de la crisi, si hi ha lideratge, i si els sacrificis que comportarà per aquesta tercera onada de retallades serviran per alguna cosa. ‘Serà també una bona oportunitat per fer la prova del cotó de quins son els pactes preferents de CiU. Hi haurà un ple específic sobre la tercera onada de retallades amb la convalidació d’un decret llei que les avala incloent-hi la privatització d’infraestructures molt rendibles, i Esquerra hi votarà en contra.’



La portaveu d’ERC ha avançat que interpel·larà Rigau sobre el panorama de les retallades previstes pel curs vinent, preguntarà el conseller Mena sobre l’atur i preguntarà al president de la Generalitat sobre la llengua catalana, la llengua a l’escola , i sobre la unitat de la llengua recordant-li que pacta amb qui la vol anorrear.



Simó ha destacat que el proper ple també serà una bona oportunitat per veure el pacte de ferro CIU-PP a les votacions del CAC. ERC ha demanat votació separada i secreta dels candidats al CAC perquè els diputats puguin votar a consciència, tot i que hi ha poques esperances que el candidat proposat per ERC sigui triat i això portarà a la lamentable conclusió que al CAC no hi haurà cap professional del periodisme.