Embat internacional

Combatem la repressió arreu

Qüestionem la democràcia espanyola al món

La necessitat de posar fi a la repressió política no és un caprici. És la constatació que l’estat espanyol pateix mancances democràtiques evidents, que ara es manifesten en forma de repressió contra el moviment independentista.

Una manera de combatre la falta de democràcia de l’estat espanyol és fent-la palesa a Europa. Una feina que des d’Esquerra Republicana duem a terme per dues vies: per una banda, la via jurisdiccional, per la qual apel·lem als tribunals europeus, tot buscant la justícia internacional que l’Estat ens ha privat; per l’altra, la via no jurisdiccional, per la qual impulsem una feina internacional de denúncia de la baixa qualitat democràtica de l’estat espanyol.

Aquesta darrera tasca internacional la lidera des de l’exili la secretària general d’Esquerra Republicana, Marta Rovira, i va dirigida a tots aquells procediments especials extrajudicials que existeixen a nivell internacional per protegir els Drets Humans.


I el món, respon

Així doncs, treballem no només en tot allò que puguin resoldre els tribunals de la Unió Europea (el Tribunal General i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea), o el Tribunal Europeu de Drets Humans, sinó també en aquells informes, declaracions o dictàmens que poden emetre dues entitats referents en la matèria, com són el Consell d’Europa i les Nacions Unides.

En aquest sentit, la feina internacional ja ha començat a donar els seus fruits. Són molt destacades les Opinions 6/2019 i 12/2019 del Grup de Treball de Detenció Arbitrària de l’ONU (GTDA), les quals van confirmar que les detencions dels presos i preses polítiques van ser arbitràries. També és molt rellevant l’aprovació de la Resolució 2381 de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa (PACE), altrament coneguda com a informe Cilevics, en la qual s’admetia que les i els líders independentistes empresonats eren presos i preses polítiques; es convidava Espanya a reformar el Codi Penal, concretament els delictes de rebel·lió i sedició; es reconeixia que l’1 d’Octubre no hi va haver violència per part de la ciutadania; i es proposava la via del diàleg i la resolució democràtica.

El posicionament més importants fins ara és el del Comitè de Drets Humans de l'ONU, que va emetre una decisió en la qual va considerar que Espanya va vulnerar el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 1966 en suspendre Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Josep Rull del seu càrrec com a diputats al Parlament de Catalunya.

Totes aquestes fites han contribuït a fer créixer la pressió sobre la qualitat democràtica de l’Estat, així com a farcir de fonament les demandes que ara són a Estrasburg. Com diu la secretària general, és un treball "d’acompanyament polític".

A més, hem pogut celebrar alguna victòria judicial a instàncies europees, com és la sentència de 19 de desembre de 2019 del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que estableix la doctrina Junqueras.