Les eleccions espanyoles són decisives en la composició de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, on fins ara la senadora republicana Laura Castel ha jugat un paper clau

El Consell d’Europa és l’organització internacional europea capdavantera en la defensa els Drets Humans, la Democràcia i l'Estat de Dret. Formar-ne part i treballar-hi activament és una part fonamental de l’estratègia d’Esquerra Republicana: denunciar la repressió i la baixa qualitat democràtica de l’estat espanyol davant dels organismes internacionals. Els republicans ho han batejat com a litigació estratègica internacional, i es tracta d’aprofitar tots els procediments especials extrajudicials existents per protegir els Drets Humans.

Les eleccions espanyoles són decisives en la composició de l’Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, que depèn de la correlació de forces al Congrés i al Senat. De fet, la senadora republicana Laura Castel és l’únic càrrec electe independentista que ha pogut accedir al Consell d’Europa i, per tant, incidir en els seus informes i resolucions. I ho ha fet gràcies a l’ampli suport republicà a les urnes de la darrera legislatura.

És molt important destacar, doncs, la feina que ha impulsat Castel des de l’Assemblea. Feina incansable, de picar pedra, per aconseguir posicionaments tan importants com l’informe Cilevics o l’informe de la Secretària General del Consell d’Europa sobre la Llibertat d’Expressió. Feina que es concreta, sobretot, en l’elevació d’informació a tots els grups de treball del Consell, com el GRECO o la Comissió de Venècia, però també en la formulació de preguntes orals i escrites al Ple. Sense oblidar, per descomptat, el contacte permanent amb la Secretària General de l’organisme, la Comissària de Drets Humans, companys i companyes d’altres estats membres, així com l'organització de fòrums sobre la situació de Catalunya (altrament coneguts com a side events).

Descobreix 5 de les iniciatives del Consell d’Europa on Castel hi ha jugat un paper clau:

1. Informe Cilevics o ‘Should politicians be prosecuted for statements made in the exercise of their mandate?’. L’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa va aprovar una resolució on admetia que les i els líders independentistes empresonats eren presos i preses polítiques; convidava Espanya a reformar el Codi Penal, concretament els delictes de rebel·lió i sedició; reconeixia que l’1 d’Octubre no hi va haver violència per part de la ciutadania; i proposava la via del diàleg i la resolució democràtica.
   Un any més tard, Cilevics ​​va publicar un estat de la situació, en la qual va lamentar l’existència de nombrosos judicis pendents, encara, contra alts càrrecs de la Generalitat per l’1-O, així com la persecució dels exiliats polítics i l’ús del Tribunal de Comptes com una eina de repressió econòmica. També es va mostrar preocupat per l’admissió del recurs contra els indults, i va cloure destacant la importància “crucial” de la reforma dels delictes de sedició i rebel·lió del Codi Penal. En ambdós, Castel va ser decisiva en aportar informació i en promoure l’aprovació final del document.
2. Informe de la Secretària General del Consell d’Europa sobre Llibertat d’Expressió. La Secretària General del Consell d’Europa, Marija Pejcinovic Buric, va fer públic un informe sobre la llibertat d’expressió política i la seva protecció dins els estats membres. El text diu que plantejar canvis estructurals o constitucionals de manera pacífica i democràtica en un estat està emparat per la llibertat d’expressió. Segons fa explícit el document, aquests canvis inclouen la promoció de la independència d’una regió europea. Aquest informe, que recull el gran consens del Consell d’Europa en aquesta matèria, es basa, precisament, en l’informe Cilevics, entre d’altres.
3. Side event: “Political Rights in full Democracies: The Catalan Case”. Carme Forcadell, Raül Romeva i Andreu Van den Eynde, es van desplaçar fins a Estrasburg per denunciar la vulneració de drets civils i polítics a Catalunya. Ho van fer en un acte o side event capitanejat per ​​Laura Castel. Davant d’una audiència formada per parlamentaris de la resta d’Estats membres -entre els quals, el director general de Drets Humans i Estat de Dret del Consell d’Europa, Christos Giakoumopoulos-, els republicans i republicanes van denunciar la criminalització de la causa política i van defensar el principi democràtic, l’amnistia i l'autodeterminació.
4. Denúncia de la repressió de l’estat espanyol davant dels alts representants del Consell d’Europa. Castel fa una feina imprescindible en negar la versió oficial de l’Estat i donar veu a moltes persones dissidents que pateixen repressió política a l’estat espanyol, no només càrrecs electes sinó també joves activistes, i fins i tot artistes. Així, la republicana ha presentat fins a 12 informes propis a diferents organismes del Consell d’Europa, des de la Secretària General fins a la Comissària de Drets Humans, passant pel GRECO i a la Comissió de Venècia. Els informes tracten temes com la politització del sistema judicial espanyol, el nepotisme del Tribunal de Comptes, la repressió contra alcaldes i regidors per l’1 d’Octubre, o les infiltracions policials en partits polítics i moviments socials arreu de l’Estat. Castel també ha sigut proactiva en la presentació d’informes relacionats amb el Catalangate.
5. Defensa de la llengua catalana. Castel també ha posat èmfasi en la denúncia de la violació dels drets lingüístics. Ho ha fet a través de preguntes sobre la protecció dels drets lingüístics de la llengua catalana a Catalunya i a França; també via informes tramesos al Grup d’Experts de la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries, i al Comitè assessor del Conveni Marc per a la protecció de les minories nacionals, a més de la Comissària de Drets Humans i la Secretària General del Consell d’Europa. Finalment, ha mantingut trobades amb l’Alt Comissionat de Minories de la Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) sobre la minoració de drets lingüístics a l’estat espanyol en relació al català.

El Consell d’Europa, observador oficial de les Nacions Unides

Tot i que es confonen amb facilitat, el Consell d’Europa és un organisme diferent de la Unió Europea. De fet, el Consell és un observador oficial de les Nacions Unides. Mentre que la Unió Europea es conforma de 27 estats membres, el Consell d’Europa n’integra fins a 46. Contràriament a la Unió, el Consell d'Europa no pot fer lleis. Sí que té la capacitat, però, d’elaborar i d’impulsar el compliment de determinats acords internacionals assolits pels Estats membres sobre diversos temes.

El Consell d’Europa, té dos òrgans estatutaris: el Comitè de Ministres, integrat pels ministres d'Afers Exteriors de cada estat membre; i l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa (PACE, per les seves sigles en anglès), composta per membres dels parlaments nacionals de cada Estat membre. El seu òrgan judicial és el Tribunal Europeu de Drets Humans, que funciona sobre la base del Conveni Europeu de Drets Humans, un dels tractats promoguts i signats pel Consell d’Europa.