Fem un repàs de les iniciatives, tasques i moments més destacats d'aquest curs 2022-2023 a la cambra catalana

El curs polític al Parlament de Catalunya comença el setembre amb el Debat de Política General, un ple d’alta intensitat on els grups presenten propostes de temes diversos que s’acaben votant després de les negociacions entre les diferents formacions. Després d’aquest inici, el ple del Parlament es reuneix aproximadament cada quinze dies en sessions ordinàries. A més, i més enllà de reunions continuades, els diputats dels diferents grups treballen a través d’altres eines parlamentàries que ofereix el reglament, com les comissions o els grups de treball.

Aquest curs polític ha estat, de nou, intens pels 33 diputats d’Esquerra Republicana, que, malgrat la inestabilitat política dels esdeveniments que l’han marcat, des del setembre i fins al juliol han treballat per fer del Parlament una institució útil en defensa del país i al servei de la ciutadania sobre la base de les transformacions feminista, verda, social i democràtica. Aquí repassem 10 tasques o moments destacats de l’acció parlamentària del curs 2022-2023:


1. Els pressupostos més expansius i transformadors

L’inici d’any 2023 va estar marcat indubtablement per l’aprovació de la Llei de Pressupostos, uns comptes que, amb més de 41.000 milions d’euros, assoleixen un nou màxim històric i posen el focus en la transformació del país en clau social, feminista, verda i democràtica. A més de la suficient majoria parlamentària per a la seva aprovació, els pressupostos d’aquest 2023 van comptar amb el suport explícit dels agents socials, econòmics i culturals del país.

En la línia de reforçar els serveis públics de Catalunya, els comptes d’enguany permeten tenir al sistema educatiu més docents que mai, amb la incorporació de 6.800 mestres, o consolidar el personal sanitari contractat durant la pandèmia.

Entre moltes altres coses, aquests pressupostos permeten impulsar el Pacte Nacional per la Indústria, millorar el servei d’atenció de violències masclistes o posar en marxa l’Energètica, l’empresa pública d’energia de Catalunya, a més de consolidar la feminització dels cossos d’emergència i seguretat, la gratuïtat de l’Infantil 2 o la xarxa de delegacions de la Generalitat.

2. Denúncia i investigació del Catalangate

Com el Parlament Europeu o el Congrés dels Diputats, el Parlament de Catalunya ha estat durant aquest curs polític un altre front on Esquerra Republicana ha treballat per denunciar un dels casos d’espionatge més flagrants de l’Estat, el Catalangate.

I ho ha fet a través de diferents vies i eines parlamentàries, com la constitució d’una comissió d’investigació per estudiar aquest cas d’espionatge massiu a més d’una seixantena de representants, activistes, periodistes o advocats de l’independentisme. La comissió d’investigació, presidida pel republicà i president del grup parlamentari Josep Maria Jové, ha denunciat a la Fiscalia als màxims representants del govern espanyol i responsables de l’espionatge, després que es neguessin a comparèixer al Parlament.

Paral·lelament, i arran d’una moció presentada per Esquerra Republicana, el Parlament també va activar una eina que no s’utilitzava des de la dècada dels 80: el dret de petició dels diputats davant el Parlament Europeu. A través d’aquest mecanisme, així com de la feina feta per part dels eurodiputats republicans, representants dels grups d’Esquerra, Junts i la CUP van poder comparèixer davant la comissió homòloga al Parlament Europeu per denunciar el cas.

3. Contra el canvi climàtic, més eines per combatre la sequera

Aquest ha estat un curs marcat per l’extraordinària situació de sequera. Malgrat que la Generalitat només tingui les competències per gestionar les conques internes de Catalunya, les institucions catalanes han treballat consensos per garantir les eines per fer-hi front i minimitzar-ne els efectes a tot el país. Esquerra Republicana ha traslladat aquest compromís també al Parlament, on una majoria parlamentària va aprovar una llei que complementa el decret impulsat pel Govern de Pere Aragonès.

La llei incorpora mesures en diferents àmbits, com línies d’ajuts al món local, inversions en obres prioritàries o mecanismes que garanteixin el compliment del Pla de Sequera, com el règim de sancions amb caràcter dissuasori. Un seguit d’actuacions, doncs, consensuades amb la majoria de la cambra i que se sumen a les accions que el Govern ja està implementant des de fa mesos, sobretot des que el setembre del 2021 va activar el Pla de Sequera.

El diputat d’Esquerra Republicana Eugeni Villalbí celebrava el consens al qual van arribar els diferents grups després d’intenses negociacions. “Amb aquest acord estem més a prop de la gent, de la pagesia, de la ramaderia i del món local”, deia Villalbí. Un acord que, tal com lamentava el mateix diputat, hagués pogut arribar unes setmanes abans a través de la cimera de l’Aigua convocada pel president Aragonès, però que alguns grups van dinamitar.


4. L’aprovació de la 43a comarca de Catalunya

Aquest curs polític el Parlament, i després que el Govern de Pere Aragonès n’impulsés el procés, ha donat resposta a una demanda històrica del territori del Lluçanès, creant així la 43a comarca de Catalunya. El 2015, les i els lluçanencs van decidir en una consulta constituir-se com a comarca oficial, després d’anys de reivindicació social i popular. Malgrat els resultats, l’aplicació de l’article 155 i els esdeveniments polítics van impedir culminar el procés.

El mes de març, però, el Govern de Pere Aragonès va comprometre’s a reactivar l’oficialització amb el consens dels alcaldes del territori, i després que el Consell Executiu validés el projecte de Llei, el Parlament va aprovar-ne la creació. Tal com va dir la diputada republicana Alba Camps al faristol de l’hemicicle, “Donem l’oportunitat de formalitzar una realitat que ja és, que ja existeix. La reconeixem i li donem valor administratiu. Gent del Lluçanès, us presentem allò que ja és vostre”.

5. Corregim el fons de transició nuclear

Un dels fronts on l’activitat parlamentària ha estat fonamental aquest curs és també el del Fons de Transició Nuclear, els recursos que tenen l’objectiu de preparar els territoris afectats pel futur tancament de les centrals nuclears d’Ascó i Vandellós. La conselleria d’Empresa i Treball, liderada per Roger Torrent, va crear el Fons el 2021 amb dos puntals: que tinguessin governança territorial i que es destinessin tots els esforços a projectes tractors.

Ara bé, una aliança entre el PSC i Junts d’esquena al territori i sense obrir-se a negociar amb la resta de formacions desvirtuava aquesta eina de forma completa, tombant els dos eixos bàsics a través d’una reforma exprés del Fons de transició nuclear. Tal com explicava la portaveu republicana Marta Vilalta, els canvis que introduïa el pacte sociovergent convertien el fons en “una simple repartidora de subvencions".

El grup parlamentari d’Esquerra Republicana, i amb el consens dels representants del territori, va introduir un seguit d’esmenes que aconseguien revertir el nyap de Junts i PSC. Així, la proposta dels republicans corregia les disfuncions que la modificació va propiciar. Entre altres coses, tornava a incloure, com ja era inicialment, els 19 municipis de les Garrigues i el Segrià, que n'havien quedat exclosos; o incorporava tots els municipis a l’òrgan de gestió del Fons, defensant-ne així la bona governança.

6. Fer del Parlament una institució encara més garant en la defensa dels drets i les llibertats

Esquerra Republicana ha demostrat un cop més el seu compromís en la defensa dels drets i les llibertats de tota la ciutadania. Per això, per fer-ho possible treballa perquè el Parlament, com a òrgan de representació de la ciutadania, sigui un baluard en la defensa d’aquests drets i d’aquestes llibertats.

En aquest sentit, els grups parlamentaris d’Esquerra i la CUP van registrar el mes d’abril una proposició de llei per reformar el reglament del Parlament en dues direccions: parar els peus a l’extrema dreta i ampliar les opcions de vot dels diputats i diputades perquè sigui més garantista.

En aquest segon eix, i després que alguns grups -com Junts- bhagin bloquejat ara per ara la proposta, els republicans van posar sobre la taula un nou mecanisme per defensar el vot del diputat Lluís Puig, a l’exili des del 2017. Es tracta del vot telemàtic transitori, un nou marc legal que confronta amb les ingerències dels tribunals.

7. Eines d’investigació i debats de fons

No és gens menor la tasca que el grup parlamentari d’Esquerra Republicana ha fet al llarg d’aquest curs polític a les comissions d’estudi, a les comissions d’investigació o als grups de treball que s’han constituit al Parlament. Aquests òrgans parlamentaris ofereixen la possibilitat d’obrir debats de fons sobre qüestions o temes concrets que els republicans han volgut aprofitar.

Per exemple, una comissió per abordar els canvis que necessita afrontar el model de policia de Catalunya. En aquest cas, i després de sessions per conèixer l’opinió d’experts, membres del cos o associacions del teixit social, Esquerra Republicana va registrar diverses propostes per aprofundir en la modernització del cos de Mossos d’Esquadra. Dues de les més destacades, per exemple, van ser la creació d’un mecanisme de control de la policia -una proposta que els vots de PSC i Junts van impedir tirar endavant- o la creació d’una oficina d’atenció a les persones que hagin estat víctimes de vulneracions de drets humans.

Al llarg d’aquest curs el Parlament també ha iniciat els treballs a la Comissió d’Investigació sobre la Pederàstia a l’Església amb l’objectiu de reparar les víctimes i esclarir responsabilitats davant els casos de pederàstia en l’àmbit eclesiàstic, tot i que també en altres entorns com l’escolar, l’esportiu o el del lleure.

8. L’exigència pel traspàs de Rodalies, també a la cambra catalana

El caos dels trens de Rodalies no ha cessat, ben el contrari, i Esquerra Republicana se n’ha fet ressò al Parlament -com en tots els espais de representació- per denunciar aquesta vergonya i exigir el traspàs del servei. De fet, una avaria a la línia R2 va provocar irregularitats durant més de tres setmanes, i -encara que les competències recaiguin en mans de l’Estat- va ser el Govern de la Generalitat qui va vetllar per alternatives i assumir-ne les despeses.

Per aquest motiu, i a proposta dels republicans, el mes de juny el Parlament va reprovar a la ministra de Transports del govern espanyol. Aquest mateix text reclamar el traspàs complet de les competències de Renfe-Rodalies, una demanda que els republicans han elevat al Parlament de Catalunya en diverses ocasions. A més, i tal com va presentar el diputat republicà Ferran Estruch, Esquerra també ha registrat el Parlament la compareixença dels màxims responsables d’aquest servei.

9. Consensos parlamentaris en defensa de l’escola catalana

L’educació i el model d’escola catalana ha estat també un dels pilars fonamentals i eixos de debat d’aquest curs al Parlament de Catalunya. Sota l’amenaça de l’extrema dreta, que altres territoris dels Països Catalans, com les Illes o el País Valencià, ja han patit la cambra catalana va celebrar el juny un ple específic per debatre, reivindicar i millorar el model educatiu de Catalunya.

El grup parlamentari d’Esquerra Republicana va registrar diverses propostes de les quals en destaca el reforç del Consell Escolar de Catalunya, l’organisme de representació del sector; mesures per enfortir el català; o una proposta, presentada conjuntament amb Junts, per millorar el benestar emocional de l’alumnat. Pots consultar aquí les mesures completes presentades pels republicans.

10. L’habitatge, un eix prioritari dels republicans, també al Parlament

Les polítiques d’habitatge i la defensa d’aquest dret són una prioritat per Esquerra Republicana, a tots els fronts on té responsabilitat i també, com no, al Parlament de Catalunya. Per això són diverses les ocasions, durant aquest curs polític, en què els republicans han treballat per la garantia dels drets al voltant de l’habitatge.

N’és un exemple la proposta de resolució, que Esquerra va registrar el novembre i acompanyada d’un col·lectiu d’afectats, per incrementar per llei els drets dels hipotecats davant la venta del deute bancari a un fons voltor. En una altra ocasió, la tasca parlamentària dels republicans va permetre reduir les interpretacions arbitràries d’una llei sobre ocupacions impulsada per Junts. En aquest cas, i després de negociar la introducció de diverses esmenes, Esquerra va aconseguir elevar la responsabilitat dels grans tenidors.

Esquerra ja va treballar intensament en la garantia del drets a l’habitatge durant el curs passat, amb actuacions com exigir a l’Estat que la SAREB cedeixi un 30% dels seus immobles al lloguer social.