Amb motiu de l’1 de maig, recollim les principals mesures del Departament d’Empresa i Treball per ajudar els treballadors i treballadores, algunes dotades d’una inversió històrica

Quan el president republicà Pere Aragonès va arribar a la presidència de la Generalitat, va configurar un Govern paritari i modern, amb conselleries de nova creació, i va optar per unificar les polítiques empresarials i de competitivitat amb les d’ocupació en un únic departament, el d’Empresa i Treball. El repte d’ajudar els treballadors i treballadores en un context de dificultats socioeconòmiques, recuperar i transformar l’economia i reconvertir la indústria va recaure en Roger Torrent, anterior president del Parlament de Catalunya.

Així, el conseller Torrent heretava, en l’àmbit del treball, el llegat de Dolors Bassa i de Chakir el Homrani. I durant aquest any i escaig de legislatura, el seu departament ha impulsat diverses mesures —algunes dotades d’una inversió històrica— per fomentar una ocupació de qualitat. L’1 de maig, Dia Internacional dels Treballadors, és un bon dia per recollir 10 mesures del Govern per afavorir un treball digne, amb Roger Torrent al capdavant:

1. La major inversió en polítiques d’ocupació de la història: un pla de xoc de 917 milions d’euros per fomentar la contractació de més de 500.000 persones d’entre els col·lectius que més han patit els efectes econòmics de la Covid-19 (112.000 joves, 263.500 dones, 141.000 majors de 45 anys i 65.500 persones amb discapacitat), durant el 2021.
2. Són especialment rellevants, en el marc d’aquest pla de xoc, els 216 milions d’euros destinats a l’ocupació de persones joves, un pressupost històric procedent en gran part dels fons europeus per fer front a la Covid-19, que ha permès beneficiar més de 25.000 persones joves a través d’ajuts a empreses per a la contractació; programes d’orientació, formació i experiència laboral; i programes de formació professional. Així, per exemple, el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) ha destinat ajuts a empreses, autònoms i cooperatives de treball associat per a la contractació de més de 7.000 persones desocupades menors de 30 anys durant un any i a jornada completa.
3. Una altra mesura clau del pla de xoc ha estat una línia d’ajuts històrica per a l’ocupació de les persones trans*, un col·lectiu que pateix freqüentment situacions de discriminació laboral i prejudicis que dificulten la seva inserció al món laboral. El projecte, dotat amb 4 milions d’euros, s’ha emmarcat en el programa “Treball i Formació” del SOC, que també ha previst ajuts per a dones, especialment dones en situació de violència masclista, amb una dotació de 21 milions d’euros.
4. Per altra banda, l’estiu del 2021 Empresa i Treball va destinar més de 60 milions d’euros a ajuts per a persones en ERTO i fixes discontinues. Així, 90.285 persones van rebre un ajut extraordinari de 600 o 700 euros en funció del temps de permanència en l’ERTO, que va reforçar el primer paquet d’ajudes que el Govern ja havia posat en marxa al març. Ara, a l’abril del 2022, el Departament ha obert el tràmit per acollir-se a un nou paquet d’ajudes també per a persones en ERTO i fixes discontínues. En aquest cas, han estat 20 milions d’euros que beneficiaran 26.000 persones.
5. La conselleria liderada per Roger Torrent també ha destinat 10 milions d’euros a afavorir l’autoocupació de persones joves durant el 2022 i el 2023. Amb l’objectiu de fomentar el treball autònom, els ajuts consisteixen en una subvenció d’un import fix de fins a 13.510 euros per a cada jove que es doni d’alta com a persona treballadora autònoma durant dotze mesos per garantir-li un ingrés mínim a l’inici de la seva activitat econòmica.
6. Tot i que Catalunya va tancar el 2021 amb el major descens interanual de l’atur de la història, Torrent és conscient que l’atur de llarga durada segueix sent un dels principals problemes del mercat laboral —afecta més de 200.000 persones, el 71% de les quals de 45 anys i més—. Per això, Empresa i Treball ha obert, aquest passat mes de gener, la convocatòria de dos programes de foment de l’ocupació (un per a persones de 52 anys o més, i l’altre per a persones de 30 anys o més), dotats en total amb 100 milions d’euros, per tal d’afavorir la contractació de més de 5.000 persones.
7. Torrent també ha apostat decididament per la Formació Professional per lluitar contra l’atur de llarga durada i l’atur juvenil i, de la mà del conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha anunciat l’increment de l’oferta formativa per ajudar les persones a millorar el seu perfil professional i per augmentar la inserció laboral. En concret, s’han incrementat en un 103% les places ofertades pel SOC, i el Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya (CFCC) ha passat de 131.041 places a 265.568. A més, el 25% dels nous grups de formació professional inicial s’han reservat a persones joves en situació de vulnerabilitat i el SOC també ha augmentat, en un 46%, les places adreçades a les persones més vulnerables.
8. El SOC també ha donat accés a les persones refugiades ucraïneses que tinguin concedida la protecció temporal (amb residència i treball) als seus serveis i programes ocupacionals. Alhora, ha treballat en una convocatòria extraordinària del programa “Treball i Formació” per a les persones refugiades ucraïneses. Una línia dirigida a administracions locals i entitats sense ànim de lucre, a qui el SOC subvencionarà la contractació d’aquestes persones, l’acompanyament i, de manera optativa, formació. També es prioritzaran les dones refugiades ucraïneses en la convocatòria de foment de la contractació de persones desocupades a partir de 30 anys que actualment està oberta.
9. A nivell legislatiu, la Secretaria de Treball del Departament treballa per fer realitat la Llei de l’Economia Social i Solidària de Catalunya en aquesta legislatura. I ho vol fer a partir del diàleg i el consens amb el sector. Els seus objectius són lluitar contra la precarietat i l'explotació laboral; millorar la competitivitat de les empreses de l’economia social i cooperativa catalana; incrementar el nombre d’empreses del sector; i impulsar respostes a les necessitats de la societat catalana en matèries, per exemple, d’habitatge, transició ecològica o atenció a la gent gran.
10. Finalment, entre d’altres mesures que indirectament han afavorit la generació de llocs de treball o han evitat el tancament de negocis hi ha les línies d’ajuts a la restauració i a l’oci nocturn. La més recent, adreçada a la restauració, es va activar el mes de març d’enguany i està dotada amb 40 milions d’euros. Cada ajut és d’entre 1.000 i 15.000 euros, en funció del nombre de treballadors de l’empresa. Al gener també es va obrir una línia de 20 milions d’euros per als establiments d’oci nocturn afectats econòmicament per la crisi de la Covid-19, la cinquena línia destinada específicament a aquest sector, i ha inclòs pagaments únics d’entre 15.000 i 120.000 per beneficiari. L’oci nocturn ha rebut més de 40 milions d’euros des de l’inici la pandèmia.